Jóvenes migrantes en situación de sinhogarismo: salud y acceso al sistema sanitario. Una mirada a la violencia estructural desde la epidemiología crítica
Número
Secció
Paraules clau:
Juventud, migraciones, sinhogarismo, salud, acceso sistema sanitario, epidemiología crítica
Publicat
Resum
Este trabajo explora, desde la mirada de la epidemiología crítica, las experiencias de jóvenes migrantes en situación de sinhogarismo en la ciudad de Barcelona relacionadas con el proceso migratorio, la salud y el acceso al sistema sanitario. Su objetivo es conocer, desde la perspectiva de los jóvenes y de las profesionales que los atienden, qué barreras encuentran al acceder al sistema sanitario y cuáles son los problemas de salud más relevantes, con la intención de replantearnos de manera colectiva cómo se puede mejorar su atención. Para abordar estos objetivos, se empleó una metodología mixta. La metodología cualitativa incluyó entrevistas en profundidad y dos grupos focales, mientras que la metodología cuantitativa consistió en la construcción de una cohorte de jóvenes en situación de sinhogarismo atendidos por los servicios sociales municipales entre los años 2019 y 2023. A partir de esta cohorte, se extrajeron datos, entre otras variables, sobre los usos del sistema sanitario y los motivos de consulta.Agències de suport
NoLlicència

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors/ores que publiquen en aquesta revista accepten els termes següents:- Els autors/ores conserven els drets d'autor i concedeixen a la revista el dret de primera publicació de l'obra, registrada sota una llicència de reconeixement de Creative Commons (CC BY-NC-SA), que permet que se'n faci difusió reconeixent-ne l'autoria i la primera publicació en aquesta revista.
- Els autors/ores poden establir, independentment, altres disposicions contractuals que permetin la publicació de la versió publicada en aquesta revista en altres mitjans (per exemple, en un repositori institucional o en un llibre), amb el reconeixement de la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors/ores tenen permís per publicar la seva obra en línia i se'ls proposa de fer-ho (per exemple, en repositoris institucionals o a la seva pàgina web) abans i durant el procés de tramesa, perquè pot produir bons resultats i fer que l'obra publicada rebi més citacions (Vegeu The Effect of Open Access).
Descàrregues
Referències
ABBÉ PIERRE FOUNDATION – FEANTSA (2018) Third overview of housing exclusion in Europe. European Federation of National Organisations Working with the Homeless (FEANTSA).
ALLERA, P. L. I. y CHECA, F. (2018) “Competencias culturales de los profesionales de salud mental del Sistema Sanitario Público de Andalucía en la atención a la población inmigrante” Norte de Salud Mental, 15(58), 42-52.
ARZA-PORRAS, J. y RODRÍGUEZ-CAMACHO, M. F. (2019) “Competencia intercultural profesional en la atención sociosanitaria a la población gitana en España” Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, 26, 59–82. https://doi.org/10.14198/ALTERN2019.26.03
BOURDIEU, P. (2012) “Violencia simbólica” Revista Latina de Sociología, 2(1), 1-4.
BOURGOIS, P. (1988) “Conjugated oppression: Class and ethnicity among Guaymi and Kuna banana workers” American Ethnologist, 15(2), 328–348.
BRASCOUPÉ, S. y WATERS, C. (2009) “Cultural safety: Exploring the applicability of the concept of cultural safety to Aboriginal health and community wellness” Journal of Aboriginal Health, 5(2), 6–41
BRAVO-ARTEAGA, A. y SANTOS-GONZÁLEZ, I. (2017) “Menores extranjeros no acompañados en España: necesidades y modelos de intervención” Psychosocial Intervention, 26 (1), 55-62.
BRETHERTON, J. (2017) “Reconsidering gender in homelessness” European Journal of Homelessness, 11(1), 1–21.
CAMPOS, A. S., MASFERRER, D. F. y URREA, D. U. (2023) “Sinhogarismo juvenil en Barcelona: Los servicios sociales frente a la exclusión migratoria y la falta de acceso a la vivienda” Revista de Estudios de Juventud, 127, 45–57.
CURTIS, E., JONES, R., TIPENE-LEACH, D., WALKER, C., LORING, B., PAINE, S. J. y REID, P. (2019) “Why cultural safety rather than cultural competency is required to achieve health equity: A literature review and recommended definition” International Journal for Equity in Health, 18(1), 1–17.
DALMAU-BUENO, A., GARCÍA-ALTÉS, A., VELA, E., CLÈRIES, M., PÉREZ, C. V. y ARGIMON, J. M. (2021) “Frequency of health-care service use and severity of illness in undocumented migrants in Catalonia, Spain: a population-based, cross-sectional study” The Lancet Planetary Health, 5(5), e286-e296.
DE INÉS, A., GUZMÁN, G., VERDAGUER, M. y CONTRERAS, M. (2019) Diagnosi 2019. El sensellarisme a Barcelona: evolució i joves en situació de sensellarisme. XAPSLL, Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar. Ajuntament de Barcelona.
DEPARTAMENT DE DRETS SOCIALS (2024) Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols. Dades estadístiques. Generalitat de Catalunya. https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/estrategiacatalanaacollida/dades/
EMPEZ VIDAL, N. (2015) «¡Solo valiente!» Los menores que migran solos de Marruecos a Cataluña. Universidad Autónoma de Barcelona.
ESPLUGA, J., BALTIÉRREZ, J. y LEMKOW, L. (2004) “Relaciones entre la salud, el desempleo de larga duración y la exclusión social de los jóvenes en España” Cuadernos de trabajo social, 17, 45-62.
FARMER, P. (2004) An anthropology of structural violence. Current Anthropology, 45(3), 305–325.
FORD, C. L. y AIRHIHENBUWA, C. O. (2010) “Critical race theory, race equity, and public health: toward antiracism praxis” American journal of public health, 100(S1), S30-S35.
FREIXA, M., SÀNCHEZ, A., VENCESLAO, M. y VILÀ, R. (2022) “L’acollida «on the move» de la infància i joventut que migra sola a Catalunya. Una visió des dels i les professionals” Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, 38(1), 97-118.
GALTUNG, J. (1993) “Kulturelle Gewalt” Der Bürger im Staat, 43(1), 106–112.
GARDUÑO, E. (2003) “Antropología de la frontera, la migración y los procesos transnacionales” Frontera Norte, 15(30), 65-90.
GODOY, S., PARRÓN, I., MILLET, J. P., CAYLÀ, J. A., FOLLIA, N. y CAROL, M., et al. (2023) “Transmission of Tuberculosis in Catalonia (Spain) Working Group. Losses in the Care Cascade for Latent Tuberculosis Infection in the Tracing Contact Studies” Pathogens, 12(12), 1403.
GUIJARRO, L., SALES, A., TELLO, J. y DE INÉS, A. (2017) Diagnosi, 2017. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i accés a l’habitatge. Barcelona. XASPLL, Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar. Ajuntament de Barcelona.
JIMÉNEZ, M. G. (2003) Buscarse la vida: Análisis transnacional de los procesos migratorios de los menores marroquíes no acompañados en Andalucía. Ediciones SM.
JIMÉNEZ, M. G. y TRUJILLO, M. A. (2019) “Infancia, adolescencia y juventud extranjeras que migran de forma autónoma. Entre la agencia, las movilidades y las fronteras” Arxiu d’Etnografia de Catalunya, (20), 183-204.
KENNEDY, S., GREWAL, M. M., ROBERTS, E. M., STEINAUER, J. y DEHLENDORF, C. (2014) “A qualitative study of pregnancy intention and the use of contraception among homeless women with children” Journal of health care for the poor and underserved, 25(2), 757.
KHANASSOV, V., PLUYE, P., DESCOTEAUX, S., HAGGERTY, J. L., RUSSELL, G., GUNN, J. y LEVESQUE, J. F. (2016) “Organizational interventions improving access to community-based primary health care for vulnerable populations: a scoping review” International journal for equity in health, 15(1), 1-34.
KIRMAYER, L. J. (2012) “Rethinking cultural competence” Transcultural psychiatry, 49(2), 149-164.
LEVESQUE, J. F., HARRIS, M. F. y RUSSELL, G. (2013) “Patient-centred access to health care: conceptualising access at the interface of health systems and populations” International journal for equity in health, 12(1), 1-9.
LÓPEZ, A. (05/04/2024) Més de 20000 menors medicats a Catalunya pels trastorns mentals. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/encatala/20240405/9588249/mes-20-000-menors-medicats-catalunya-pels-trastorns-mentals.html
MENÉNDEZ, E. L. (2022) “Relaciones sociales y procesos de salud/enfermedad: las razones y los hechos” Cuadernos de antropología social, (55), 11-28.
MILLET, J. P., ORCAU, A., LÓPEZ-MULEY, C., MOLERO, J., ARTIGAS, A., AVELLANÉS, I., CLOS, R., CUNILLÉ, M., DE ANDRÉS, A., FORNS, M. L., ESTRUGA, L., GORRINDO, P., HERNÁNDEZ, A., MARCOS, I., MASDEU, E., PALAU, P., PRIETO, R., RODRÍGUEZ, R., ROS, M., ROVIRA, G., SANTOMÀ, M. J., SIMÓN, P. y RIUS, C. (2020) La tuberculosi a Barcelona. Informe 2020. Agència de Salut Pública de Barcelona. https://www.aspb.cat/wp-content/uploads/2020/10/tuberculosi-barcelona-2018.pdf
MOMPART-PENINA, A. y PLANELLA, A. (2023) Informe de salut de Catalunya 2021. Generalitat de Catalunya.
PAIM, J. y DE ALMEIDA FILHO, N. (1998) “Saúde coletiva: uma «nova saúde pública» ou campo aberto a novos paradigmas?” Revista de Saúde Pública, 32(4): 299-316. https://doi.org/10.1590/s0034-89101998000400001
PARELLA, S. (2007) “Las migraciones femeninas y la internacionalización de la reproducción social. Algunas reflexiones” Quaderns de la Mediterrània, 7, 149-154.
PIÑONES-RIVERA, C., QUESADA, J. y HOLMES, S. M. (2019) “La vulnerabilidad estructural y las nuevas perspectivas en medicina social sobre la salud de los migrantes: entrevista a James Quesada y Seth M. Holmes” Salud colectiva, 15, e2146.
PLAZA DEL PINO, F. J., ARROGANTE, O., GALLEGO-GÓMEZ, J. I., SIMONELLI-MUÑOZ, A. J., CASTRO-LUNA, G. y JIMÉNEZ-RODRÍGUEZ, D. (2022, January) Romani Women and Health: The Need for a Cultural-Safety Based Approach. In Healthcare (Vol. 10, No. 2, p. 271). MDPI.
PLEACE, N. (2016) “Exclusion by definition: The under-representation of women in European homelessness statistics” Women’s homelessness in Europe, 105-126.
QUESADA, J., HART, L. K. y BOURGOIS, P. (2011) “Structural vulnerability and health: Latino migrant labourers in the United States” Medical anthropology, 30(4), 339-362.
QUIROGA, V., ALONSO, A. y SORIA, M. (2010) Sueños de bolsillo: menores migrantes no acompañados/as en el País Vasco. Administración de la comunidad autónoma del País Vasco, Departamento de Empleo y Asuntos Sociales.
ROMANÍ, O. (2002) “La salud de los inmigrantes y la salud de la sociedad. Una visión desde la antropología” FMC-Formación Médica Continuada en Atención Primaria, 9(7), 498-504.
ROMANÍ, O. (2007) De las utilidades de la antropología social para la intervención en el campo de las drogas. Introducción a la Antropología de la Salud.
RYLKO-BAUER, B. y FARMER, P. (2016) “Structural violence, poverty, and social suffering” The Oxford handbook of the social science of poverty, 47-74.
SALES, A. (2022) Diagnosi 2022: La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació amb el mercat laboral. XAPSLL, Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar; Ajuntament de Barcelona. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/situacio-sensellarisme-barcelona-diagnosi-2022.pdf
SERVEI CATALÀ DE LA SALUT (2022) Instrucció 13/2022. Regulació de la lliure elecció d’equip d’atenció primària (EAP) i de professionals. https://hdl.handle.net/11351/8720
SINGER, M., ERICKSON, P. I. y ABADÍA-BARRERO, C. (Eds.). (2011) A companion to medical anthropology. Wiley-Blackwell.
STUCKLER, D., BASU, S., SUHRCKE, M. y MCKEE, M. (2009) “The health implications of financial crisis: a review of the evidence” The Ulster medical journal, 78(3), 142-145.
UNITAT D’AVALUACIÓ, SISTEMES D’INFORMACIÓ I QUALITAT. (2021) Gerència d’Atenció Primària Barcelona Ciutat. Institut Català de la Salut.
VÁZQUEZ, M. L., VARGAS, I. y ALLER, M. B. (2014) “Reflexiones sobre el impacto de la crisis en la salud y la atención sanitaria de la población inmigrante. Informe SESPAS 2014”. Gaceta Sanitaria, 28, 142-146.
WARF, C.W., CLARK, L.F., DESAI, M. RABINOVITZ, S. J., AGA - HI, G. y HOFFMAN, J., et al. (2013) “Coming of age on the streets: Survival sex among homeless young women in Hollywood” Journal of Adolescence, 36(6), 1205-1213.
WATSON, J. (2016) “Gender-based violence and young homeless women: Femininity, embodiment and vicarious physical capital” The Sociological Review, 64(2), 256-273.
WHITEHEAD, A. y HASHIM, I. (2005) Children and migration: Background paper for DFID migration team. London: Department for International Development.
