<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<!DOCTYPE article PUBLIC "-//NLM//DTD JATS (Z39.96) Journal Publishing DTD v1.3 20210610//EN" "https://jats.nlm.nih.gov/publishing/1.3/JATS-journalpublishing1-3.dtd">
<article article-type="news" dtd-version="1.3" xml:lang="ca" xmlns:mml="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance">
<front>
<journal-meta>
<journal-id journal-id-type="publisher-id">comeduc</journal-id>
<journal-title-group>
<journal-title>Comunicaci&#x00F3; Educativa. Revista d&#x0027;ensenyament de les comarques meridionals de Catalunya</journal-title>
<abbrev-journal-title>COMEDUC</abbrev-journal-title>
</journal-title-group>
<issn pub-type="ppub">1575-9911</issn>
<issn pub-type="epub">2339-5559</issn>
<publisher>
<publisher-name>Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili</publisher-name>
</publisher>
</journal-meta>
<article-meta>
<article-id pub-id-type="publisher-id">4434</article-id>
<article-id pub-id-type="doi">10.17345/comeduc39.4434</article-id>
<article-categories>
<subj-group subj-group-type="heading">
<subject>Converses</subject>
</subj-group>
</article-categories>
<title-group>
<article-title>Entrevista a Antoni Bardavio Novi</article-title>
<trans-title-group>
<trans-title xml:lang="en">I<sc>nterview with Antoni Bardavio Novi</sc></trans-title>
</trans-title-group>
</title-group>
<contrib-group>
<contrib contrib-type="author" corresp="yes">
<contrib-id contrib-id-type="orcid">https://orcid.org/0000-0003-0494-6613</contrib-id>
<name>
<surname>Serra Salvi</surname>
<given-names>Anna</given-names>
</name>
<xref ref-type="aff" rid="aff1"/>
<email>anna.serra@udg.edu</email>
<aff id="aff1">
<institution content-type="original">Universitat de Girona</institution>
<institution content-type="orgname">Universitat de Girona</institution>
</aff>
</contrib>
<contrib contrib-type="author">
<contrib-id contrib-id-type="orcid">https://orcid.org/0000-0002-9548-4671</contrib-id>
<name>
<surname>Medir Huerta</surname>
<given-names>Rosa M.</given-names>
</name>
<xref ref-type="aff" rid="aff1"/>
<email>rosa.medir@udg.edu</email>
</contrib>
</contrib-group>
<pub-date pub-type="epub">
<day>28</day>
<month>10</month>
<year>2026</year>
</pub-date>
<pub-date pub-type="collection">
<year>2026</year>
</pub-date>
<issue>39</issue>
<elocation-id>e4434</elocation-id>
<history>
<date date-type="received">
<day>08</day>
<month>11</month>
<year>2025</year>
</date>
<date date-type="rev-request">
<day>14</day>
<month>03</month>
<year>2026</year>
</date>
<date date-type="accepted">
<day>11</day>
<month>05</month>
<year>2026</year>
</date>
</history>
<permissions>
<copyright-statement>&#x00A9; 2026 Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili</copyright-statement>
<copyright-year>2026</copyright-year>
<license license-type="open-access" xlink:href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/" xml:lang="ca">
<license-p>Este obra est&#x00E1; bajo una licencia de Creative Commons Attribution-ShareAlike 4.0 International.</license-p>
</license>
</permissions>
<abstract>
<title>R<sc>esum</sc></title>
<p>Entrevista al Dr. Antoni Bardavio Novi, doctor en Hist&#x00F2;ria per la Universitat Aut&#x00F2;noma de Barcelona i especialitzat en l&#x2019;etapa de la prehist&#x00F2;ria. Mestre i professor del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; i Formaci&#x00F3; Professional amb una llarga traject&#x00F2;ria docent en diferents etapes educatives, que van des de l&#x2019;educaci&#x00F3; infantil fins a la formaci&#x00F3; universit&#x00E0;ria, &#x00E9;s un gran especialista en did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria. L&#x2019;entrevista s&#x2019;inicia amb una reflexi&#x00F3; sobre les influ&#x00E8;ncies personals i intel&#x00B7;lectuals que han marcat la seva traject&#x00F2;ria per donar pas a una mirada retrospectiva i actual a la seva activitat docent i sobre l&#x2019;evoluci&#x00F3; de la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria. La conversa segueix en relaci&#x00F3; amb el disseny de llibres de text, materials i recursos did&#x00E0;ctics per a l&#x2019;ensenyament de les ci&#x00E8;ncies socials i sobre la seva experi&#x00E8;ncia professional en el Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera (Servei Educatiu del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; i Formaci&#x00F3; Professional de la Generalitat de Catalunya) durant els darrers vint anys. L&#x2019;&#x00FA;ltima part de l&#x2019;entrevista reflexiona sobre diferents aspectes relatius a l&#x2019;&#x00E0;rea de coneixement de la did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials en la formaci&#x00F3; inicial de mestres i acaba presentant-nos breument un dels seus darrers projectes sobre mem&#x00F2;ria democr&#x00E0;tica.</p>
</abstract>
<trans-abstract xml:lang="en">
<title>A<sc>bstract</sc></title>
<p>This article presents an interview with Dr Antoni Bardavio Novi, a history teacher and lecturer in the Department of Education and Vocational Training specialising in the prehistoric period. With a PhD in History from the Autonomous University of Barcelona and a long teaching career across educational stages ranging from early childhood education to university level, Dr Bardavio Novi has established himself as a leading expert in the didactics of history. The interview begins with a reflection on the personal and intellectual influences that have shaped his career, before moving on to a retrospective and contemporary analysis of his professional trajectory and the evolution of the field. The conversation then addresses the design of textbooks, teaching materials, and educational resources in social science education, as well as his experience over the last twenty years at the Noguera Learning Camp, an educational service of the Catalan government&#x2019;s Department of Education and Vocational Training. In the final section, Dr Bardavio Novi reflects on social science education in initial teacher training and concludes with a brief presentation of one of his most recent projects on democratic memory.</p>
</trans-abstract>
<kwd-group xml:lang="ca">
<title>P<sc>araules clau</sc>:</title>
<kwd>did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials</kwd>
<kwd>camp d&#x2019;aprenentatge</kwd>
<kwd>formaci&#x00F3; del professorat</kwd>
<kwd>ensenyament de la hist&#x00F2;ria</kwd>
<kwd>mem&#x00F2;ria democr&#x00E0;tica</kwd>
</kwd-group>
<kwd-group xml:lang="en">
<title>K<sc>eywords</sc>:</title>
<kwd>social sciences education</kwd>
<kwd>training camp</kwd>
<kwd>teacher training</kwd>
<kwd>teaching of history</kwd>
<kwd>democratic memory</kwd>
</kwd-group>
</article-meta>
</front>
<body>
<sec id="sec-1-4434">
<title>Biografia</title>
<p>Antoni Bardavio Novi &#x00E9;s doctor en Hist&#x00F2;ria per la Universitat Aut&#x00F2;noma de Barcelona, especialitzat en l&#x2019;etapa de la prehist&#x00F2;ria (<xref ref-type="fig" rid="fig-1-4434">Figura 1</xref>). Llicenciat en Hist&#x00F2;ria i Diplomat en Professorat d&#x2019;Educaci&#x00F3; General B&#x00E0;sica per la Universitat Aut&#x00F2;noma de Barcelona (UAB). Professor del curs per a l&#x2019;obtenci&#x00F3; del Certificat d&#x2019;aptitud pedag&#x00F2;gica organitzat per l&#x2019;Institut de Ci&#x00E8;ncies de l&#x2019;Educaci&#x00F3; de la UAB de l&#x2019;any 1994 al 2009 i professor associat als estudis de mestre de la UAB a la Unitat de Did&#x00E0;ctica de les Ci&#x00E8;ncies Socials de l&#x2019;any 1999 al 2016. Ha estat mestre d&#x2019;educaci&#x00F3; prim&#x00E0;ria en el per&#x00ED;ode 1980-1994, professor d&#x2019;educaci&#x00F3; secund&#x00E0;ria entre els anys 1994 i el 2005 i director del Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera entre els anys 2005 i 2022. Des del 2023 &#x00E9;s docent del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; i Formaci&#x00F3; Professional en el mateix Camp d&#x2019;Aprenentatge. Tamb&#x00E9; ha tingut un paper significatiu en la formaci&#x00F3; permanent de mestres i professors. Entenent que la doc&#x00E8;ncia nodreix la recerca i que la recerca ha d&#x2019;enriquir la doc&#x00E8;ncia, la seva traject&#x00F2;ria docent en totes les etapes d&#x2019;ensenyament-aprenentatge per les quals ha passat ha estat sempre relacionada amb la investigaci&#x00F3; en did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria. Les principals l&#x00ED;nies de recerca de l&#x2019;autor han estat principalment relacionades amb la did&#x00E0;ctica de l&#x2019;arqueologia i la prehist&#x00F2;ria encara que darrerament tamb&#x00E9; sobre la Guerra Civil i la mem&#x00F2;ria democr&#x00E0;tica. En totes hi ha present la voluntat d&#x2019;un enfocament did&#x00E0;ctic per contribuir a una formaci&#x00F3; ciutadana cr&#x00ED;tica i conscient. Membre actiu en jornades i congressos, ha publicat un nombre molt significatiu de llibres i materials educatius, aix&#x00ED; com cap&#x00ED;tols de llibres i articles en revistes cient&#x00ED;fiques. En acabar l&#x2019;entrevista es fa un recull de les seves principals publicacions en els darrers anys.</p>
<fig id="fig-1-4434">
<label>Figura 1</label>
<caption><title>Antoni Bardavio Novi</title></caption>
<alt-text>Antoni Bardavio Novi</alt-text>
<graphic xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" xlink:href="fig-1-4434.jpg"/>
<attrib>Font: S&#x00F2;nia Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco.</attrib>
</fig>
</sec>
<sec id="sec-2-4434">
<label>1.</label>
<title>Abans de comen&#x00E7;ar l&#x2019;entrevista pr&#x00F2;piament dita, m&#x2019;agradaria que reflexion&#x00E9;ssiu una mica sobre lectures, persones, companys i companyes que us han influenciat o que penseu que han contribu&#x00EF;t a forjar la vostra manera d&#x2019;entendre la doc&#x00E8;ncia i la recerca a dia d&#x2019;avui.</title>
<p>A mi el que m&#x2019;ha marcat m&#x00E9;s, amb difer&#x00E8;ncia, en relaci&#x00F3; amb el fet de com entenc la doc&#x00E8;ncia &#x00E9;s que he tingut la sort, o la fortuna, de tenir una formaci&#x00F3; que va comen&#x00E7;ar a l&#x2019;Escola de Mestres Sant Cugat l&#x2019;any 1977. Tinc una formaci&#x00F3; en un centre universitari que, per mi, va ser pioner ja que va trencar el plantejament tradicional de la formaci&#x00F3; inicial de futurs mestres. All&#x00E0; em vaig trobar amb persones que em van marcar, va ser un canvi absolut de paradigma. Jo venia d&#x2019;una educaci&#x00F3; absolutament tradicional, m&#x2019;agradava l&#x2019;educaci&#x00F3; per&#x00F2; la meva experi&#x00E8;ncia vital, el que jo coneixia com a aprenentatge des de petit, estava marcat per la meva viv&#x00E8;ncia com a alumne en els Maristes de Sants de Barcelona, durant els darrers anys del franquisme. Quan vaig arribar a l&#x2019;Escola de Mestres Sant Cugat vaig trobar persones com Llu&#x00ED;s L&#x00F3;pez del Castillo, Teresa Eul&#x00E0;lia Calzada, Joaquim Franch, David Barba o Carme Tom&#x00E0;s, gent de l&#x2019;&#x00E0;mbit de l&#x2019;educaci&#x00F3; que em van plantejar una altra manera d&#x2019;entendre els processos d&#x2019;ensenyament-aprenentatge i que, a m&#x00E9;s, em van motivar a llegir molt sobre educaci&#x00F3;. Un gran equipatge de cara a la meva tasca professional com a futur mestre. Hi ha moltes hores dedicades a la pedagogia, la sociologia i la psicologia de l&#x2019;educaci&#x00F3;, amb un bagatge enorme pel que f a lectures de grans autors. Despr&#x00E9;s, a nivell personal, hi ha hagut persones que han marcat decisivament la meva traject&#x00F2;ria com a mestre. Una d&#x2019;elles &#x00E9;s Joan Pag&#x00E8;s, que vaig con&#x00E8;ixer arran dels cursos del Programa de Formaci&#x00F3; Permanent Institucional (FOPI), l&#x2019;any 1985; l&#x2019;altra, Pilar Benejam, de qui vaig comen&#x00E7;ar a tenir refer&#x00E8;ncies en el primer any que treballava com a mestre a l&#x2019;Escola Costa i Llovera, on vaig entrar de la m&#x00E0; del meu professor de Sociologia de l&#x2019;Educaci&#x00F3; a l&#x2019;Escola de Mestres Sant Cugat, Joaquim Franch i, posteriorment, com a companya a la Unitat de Did&#x00E0;ctica de les Ci&#x00E8;ncies Socials a la UAB. A Costa i Llovera vaig tenir la sort de con&#x00E8;ixer Pere Darder.</p>
<p>Sens dubte, Pilar Benejam i Joan Pag&#x00E8;s van ser les primeres persones clau en la construcci&#x00F3; del meu concepte de did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials. Altres mestres vinculats a l&#x2019; &#x00E0;mbit de les ci&#x00E8;ncies socials que han marcat la meva traject&#x00F2;ria s&#x00F3;n Joan Santacana i Francesc Xavier Hern&#x00E1;ndez Cardona. Aquestes persones van tenir un paper important en la visi&#x00F3; que tinc avui en dia de la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria, per&#x00F2; crec que tamb&#x00E9; &#x00E9;s important recordar les anteriors, les que em van formar com a mestre. No pots ser un bon professional did&#x00E0;ctic, si no ets un bon mestre.</p>
</sec>
<sec id="sec-3-4434">
<label>2.</label>
<title>Des que vau comen&#x00E7;ar de mestre fins a arribar avui, la manera d&#x2019;ensenyar la hist&#x00F2;ria ha canviat molt? Hi ha algun moment que considereu que la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria fa un clic? Qu&#x00E8; ho provoca? Quins creieu que han estat els canvis m&#x00E9;s significatius?</title>
<p>La did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria ha estat, dins les did&#x00E0;ctiques, la que ha trigat m&#x00E9;s a canviar des dels principis m&#x00E9;s tradicionals fins a m&#x00E9;s innovadors a Catalunya, si la comparem amb altres did&#x00E0;ctiques com, per exemple, l&#x2019;aproximaci&#x00F3; a la &#x201C;lectoescriptura&#x201D; des de la did&#x00E0;ctica de la llengua, la did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies naturals o la did&#x00E0;ctica de les matem&#x00E0;tiques. Crec que la innovaci&#x00F3; en la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria no t&#x00E9; tanta tradici&#x00F3; al nostre pa&#x00ED;s, com moltes altres did&#x00E0;ctiques espec&#x00ED;fiques que acumulen una tradici&#x00F3; que es remunta a l&#x2019;&#x00E8;poca de la Rep&#x00FA;blica o fins i tot abans, a l&#x2019;&#x00E8;poca de la Mancomunitat. En canvi, en la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria tot arriba una mica despr&#x00E9;s, una mica a remolc del que es feia en el m&#x00F3;n anglosax&#x00F3;. En el m&#x00F3;n anglosax&#x00F3; fa molts anys que pensen en la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria; nosaltres no tant. Per tant, el canvi, el clic a casa nostra, el vaig veure entre els anys 80-90 de la m&#x00E0; de professors com Joan Santacana, Joaquim Prats o Francesc Xavier Hern&#x00E1;ndez.</p>
<p>Si parlem de l&#x2019;actualitat, de com es troba avui en dia, crec que hi ha hagut un cert estancament. En aquests moments, analitzant quines s&#x00F3;n les aportacions sobre la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria, se&#x2019;n veuen moltes ampliant o puntualitzant propostes que es van pensar fa temps; de nous enfocaments, de perspectives noves i originals, no se&#x2019;n troben gaires. Jo diria que som en un moment d&#x2019;estancament o redund&#x00E0;ncia d&#x2019;idees que van ser constru&#x00EF;des i pensades com un gran canvi en la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria el darrer quart del segle <sc>xx</sc>. En aquests moments es tendeix m&#x00E9;s cap al sincretisme, que no pas cap a la creaci&#x00F3;.</p>
</sec>
<sec id="sec-4-4434">
<label>3.</label>
<title>Heu passat per gaireb&#x00E9; totes les etapes educatives, primer com a mestre de prim&#x00E0;ria, despr&#x00E9;s com a professor de secund&#x00E0;ria, tamb&#x00E9; a la universitat en la formaci&#x00F3; de mestres. M&#x00E9;s recentment, heu estat director en el camp d&#x2019;aprenentatge, amb alumnat des d&#x2019;I3 fins a 2n de Batxillerat, a banda d&#x2019;estudiants de la universitat. Quina considereu que &#x00E9;s la metodologia m&#x00E9;s &#x00F2;ptima per a l&#x2019;ensenyament de la hist&#x00F2;ria? Hi ha algunes t&#x00E8;cniques que penseu que ajuden m&#x00E9;s que unes altres a connectar l&#x2019;alumnat amb els fets hist&#x00F2;rics? Edats diferents necessiten de metodologies diverses? O hi ha unes formes de fer que podr&#x00ED;em dir que s&#x00F3;n universals?</title>
<p>B&#x00E9;, de fet comen&#x00E7;o inicialment com a mestre d&#x2019;educaci&#x00F3; infantil i prim&#x00E0;ria, per passar posteriorment a fer de professor d&#x2019;educaci&#x00F3; secund&#x00E0;ria i de formaci&#x00F3; inicial del professorat.</p>
<p>La mateixa pr&#x00E0;ctica educativa, la meva experi&#x00E8;ncia professional que ha culminat ara, que treballo al Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera, m&#x2019;ha portat a entendre que, de fet, els objectius de l&#x2019;ensenyament-aprenentatge de la hist&#x00F2;ria s&#x00F3;n comuns en totes les etapes educatives, de la mateixa manera que ho s&#x00F3;n les metodologies d&#x2019;apropament a aquesta disciplina. &#x00C9;s a dir, quan planteges l&#x2019;acostament a la hist&#x00F2;ria de nens i nenes des de 3 anys fins a nois i noies de batxillerat, crec que no hi ha canvis substancials sobre quins s&#x00F3;n els objectius a assolir. &#x00C9;s cert, per&#x00F2;, que hi ha d&#x2019;haver adaptaci&#x00F3; quant a nivells de llenguatge, evidentment, i tamb&#x00E9; pel que fa a usos d&#x2019;estrat&#x00E8;gies i recursos adaptats a les edats. Vols desenvolupar l&#x2019;esperit cr&#x00ED;tic, fer persones que siguin capaces de discernir sobre si els enganyen o no, que es posicionin davant cada situaci&#x00F3;, argumentar-ho, justificar-ho, etc., tot aix&#x00F2;, si volem arribar a formar futurs ciutadans amb aquestes caracter&#x00ED;stiques, han de comen&#x00E7;ar des de ben petits a aprendre-ho. &#x00C9;s com la construcci&#x00F3; d&#x2019;una casa, la culminaci&#x00F3; &#x00E9;s el moment en qu&#x00E8; tenim una persona adulta que t&#x00E9; aquesta capacitat cr&#x00ED;tica, &#x00E9;s el que li aporta b&#x00E0;sicament avui dia la hist&#x00F2;ria, els fonaments s&#x2019;inicien en l&#x2019;educaci&#x00F3; infantil. &#x00C9;s evident que ja no estem en aquells principis educatius que ens parlaven d&#x2019;un ensenyament de transmissi&#x00F3; de la hist&#x00F2;ria, memor&#x00ED;stica, de grans fets i que no anava gaire m&#x00E9;s enll&#x00E0; de tenir una certa cultura enciclop&#x00E8;dica.</p>
<p>La meva formaci&#x00F3; com a mestre la vaig rebre els anys setanta, he hagut de superar la proposta estructuralista i enfaixada de Jean Piaget, que ens deia que no podr&#x00ED;em treballar hist&#x00F2;ria a les aules fins a una certa edat. En concret, segons el seu criteri no podria plantejar-se fins a l&#x2019;estadi del pensament abstracte; per tant, fins als 13-14 anys, allunyant-la dels m&#x00E9;s petits per la impossibilitat de ser comprensible per a aquesta etapa. Avui dia aix&#x00F2; ja est&#x00E0; superat i la interpretaci&#x00F3; piagetana dels estadis en l&#x2019;evoluci&#x00F3; de l&#x2019;aprenentatge en infants i joves &#x00E9;s m&#x00E9;s flexible, i incorpora l&#x2019;ensenyament de la hist&#x00F2;ria des d&#x2019;edats primerenques.</p>
</sec>
<sec id="sec-5-4434">
<label>4.</label>
<title>Teniu una llarga experi&#x00E8;ncia en l&#x2019;edici&#x00F3; de llibres de text i altres materials educatius relacionats amb la did&#x00E0;ctica del coneixement del medi social a prim&#x00E0;ria, aix&#x00ED; com de les ci&#x00E8;ncies socials a secund&#x00E0;ria. Com us endinseu o com arribeu en aquest camp? Quin &#x00E9;s el vostre plantejament en el moment de dissenyar aquests materials?</title>
<p>Vaig comen&#x00E7;ar a escriure llibres de text amb la implementaci&#x00F3; de la LOGSE. Per&#x00F2; per entendre quina &#x00E9;s la meva visi&#x00F3; quan em plantejo com he d&#x2019;enfocar els llibres de text, haur&#x00ED;em d&#x2019;anar una mica enrere. Jo soc un mestre format en una especialitat experimental de l&#x2019;Escola de Mestres Sant Cugat, que no es va legalitzar mai. La meva especialitat original com a mestre era de primera etapa. Vaig tenir una formaci&#x00F3; orientada a fer classe a alumnes entre primer i cinqu&#x00E8; de l&#x2019;antiga EGB. Al final vaig rebre el t&#x00ED;tol de diplomat en Professorat d&#x2019;Educaci&#x00F3; General B&#x00E0;sica, especialitat mestre d&#x2019;infantil. No havia fet, per tant, l&#x2019;especialitat de ci&#x00E8;ncies socials. Vaig entrar en el m&#x00F3;n de la did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials i, per tant, de la hist&#x00F2;ria, l&#x2019;any 1985, quan em van oferir, mentre era mestre en una escola de Sant Quirze del Vall&#x00E8;s, la possibilitat de fer uns cursos de formaci&#x00F3; anomenats FOPI.<sup><xref ref-type="fn" rid="fn1">1</xref></sup> Eren uns cursos d&#x2019;especialitzaci&#x00F3; did&#x00E0;ctica, fruit d&#x2019;un conveni entre el Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; de l&#x2019;&#x00E8;poca i la Universitat Aut&#x00F2;noma de Barcelona (UAB), que es van dur a terme a l&#x2019; Hospitalet de Llobregat i al Vall&#x00E8;s. Jo vaig ser en els del Vall&#x00E8;s. All&#x00E0; vaig tenir la possibilitat de con&#x00E8;ixer persones com Araceli Vilarrasa o Joan Pag&#x00E8;s, mestres que van despertar en mi aquest inter&#x00E8;s espec&#x00ED;fic per la did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials, fins al punt que l&#x2019;any 1986, despr&#x00E9;s de fer el FOPI, vaig decidir estudiar Hist&#x00F2;ria a les nits a la UAB. &#x00C9;s aix&#x00ED; com, a banda de mestre, tamb&#x00E9; soc llicenciat en hist&#x00F2;ria, i vaig acabar fent la tesi doctoral sobre la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria. En resum, l&#x2019;origen &#x00E9;s aquest.</p>
<p>Qu&#x00E8; passa amb els llibres de text? Va arribar la LOGSE i, paral&#x00B7;lelament, les editorials van comen&#x00E7;ar a treballar en propostes innovadores i ben diferents de les que s&#x2019;havien fet anteriorment. Qu&#x00E8; &#x00E9;s el que promovia la LOGSE? Ara me n&#x2019;adono que, amb algunes coses, la LOGSE potser va fallar, per&#x00F2; hi va haver punts que em van interessar molt&#x00ED;ssim. Un de clau va ser la diferenciaci&#x00F3; de continguts entre fets, conceptes i sistemes conceptuals, procediments i actituds, valors i normes. Aix&#x00F2; obria un cam&#x00ED; que no s&#x2019;havia explorat fins aquell moment i que trencava amb l&#x2019;ensenyament tradicional basat nom&#x00E9;s en la repetici&#x00F3; de coneixements, de sabers factoconceptuals. Aquell va ser el moment en qu&#x00E8; em vaig dir: Que interessant pot ser aix&#x00F2;! El primer contacte amb l&#x2019;&#x00E0;mbit de la creaci&#x00F3; de llibres de text va ser l&#x2019;editorial Teide, i va ser per mitj&#x00E0; d&#x2019;un professor que tamb&#x00E9; havia tingut a l&#x2019;Escola de Mestres Sant Cugat: David Barba. Despr&#x00E9;s vaig passar a treballar tamb&#x00E9; per Vicen&#x00E7; Vives, per Grup Promotor i per Baula, per&#x00F2; sempre amb la idea que els continguts dins dels llibres de text havien de propiciar en l&#x2019;alumnat la nova mirada que promovia la LOGSE, que era tan important con&#x00E8;ixer alguns fets i conceptes, el que avui en dia diem els sabers sobre els quals es construeixen les compet&#x00E8;ncies, com sobretot entendre procediments, &#x00E9;s a dir, l&#x2019;&#x00FA;s d&#x2019;aquells recursos, d&#x2019;aquelles estrat&#x00E8;gies que permeten tant a historiadors/historiadores com a infants, entendre com es construeix el coneixement en hist&#x00F2;ria i, per descomptat, tenir en compte els valors que cal promoure. Aquest va ser el punt clau de la meva entrada en el m&#x00F3;n de la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria.</p>
<p>Em va marcar el disseny de llibres trencadors fets en aquell moment per autors com ara Francesc Xavier Hern&#x00E1;ndez o Joan Santacana, que van treballar en l&#x2019;&#x00E0;mbit editorial en una l&#x00ED;nia qu&#x00E8; em semblava molt interessant. Quan ho he comentat amb alguns d&#x2019;ells, ens hem adonat que les editorials es regeixen per la llei del mercat. Es van trobar que molts d&#x2019;aquests llibres creaven un cert rebuig o inseguretat als usuaris, que eren majorit&#x00E0;riament els mestres i els professors amb una traject&#x00F2;ria professional constru&#x00EF;da en els par&#x00E0;metres anteriors a la LOGSE. I moltes d&#x2019;aquelles editorials, que van viure moments puntuals d&#x2019;experimentaci&#x00F3; en les noves propostes, van retornar a models m&#x00E9;s tradicionals, anteriors a la mateixa LOGSE. A partir d&#x2019;aquell moment ja no em va interessar m&#x00E9;s preparar llibres de text com els d&#x2019;abans i vaig deixar de fer-ne.</p>
</sec>
<sec id="sec-6-4434">
<label>5.</label>
<title>Seguint amb els llibres de text i els recursos educatius, quins penseu que s&#x00F3;n els aspectes b&#x00E0;sics per fer-los atractius a l&#x2019;alumnat? I quin considereu que ha de ser el paper del llibre de text avui a l&#x2019;escola?</title>
<p>He estat autor de llibres de text i t&#x2019;haig de confessar que no n&#x2019;he estat mai un usuari habitual, perqu&#x00E8; a mi m&#x2019;agradava molt diversificar les activitats que portava a la classe. M&#x2019;agradava sortir de l&#x2019;aula i elaborar materials propis. Si treballes i apliques de manera estricta el llibre de text, t&#x2019;encotilla i no et permet imaginar i crear coses noves al voltant de la feina que fas amb l&#x2019;alumnat. A m&#x00E9;s, el llibre de text t&#x00E9; un problema, i &#x00E9;s que si el fas comprar a les fam&#x00ED;lies t&#x00E9; un cost i l&#x2019;utilitzes puntualment, et diuen: &#x201C;Per qu&#x00E8; ens fas comprar una cosa que utilitzes tan puntualment i no ho fas cada dia de manera obligada?&#x201D;, i tenen ra&#x00F3;.</p>
<p>Com faria servir jo el llibre de text? El llibre de text l&#x2019;empraria com a material de suport. En un projecte Comenius en qu&#x00E8; vaig participar, vaig tenir la sort de compartir col&#x00B7;laboraci&#x00F3; amb un professor angl&#x00E8;s, d&#x2019;un institut de la ciutat de Horsham, el Christ&#x2019;s Hospital, que em va mostrar de quina manera funcionaven les aules diferenciades per &#x00E0;rees de coneixement al seu centre. De fet, l&#x2019;institut funcionava pr&#x00E0;cticament com a campus, amb edificis-&#x00E0;rees de coneixements separats. O sigui, que tenien una aula d&#x2019;hist&#x00F2;ria permanent i l&#x2019;alumnat hi anava quan tocava aquella classe; es movia l&#x2019;alumnat i no el professorat. Per a mi aix&#x00F2; es va convertir en una obsessi&#x00F3;, en qu&#x00E8; sempre he perdut la batalla, fins que vaig arribar al CdA de la Noguera. En el meu institut, a Sant Quirze del Vall&#x00E8;s, vaig demanar insistentment una aula de ci&#x00E8;ncies socials, un laboratori com el que tenen els de ci&#x00E8;ncies naturals, un laboratori de ci&#x00E8;ncies socials, i sempre em vaig topar, com a resposta, amb negatives per manca d&#x2019;espai, amb arguments com que aix&#x00F2; no &#x00E9;s necessari i l&#x2019;estereotip que, per ensenyar hist&#x00F2;ria, amb una taula i una cadira, un llibre i un paper ja en tens prou. Aquesta ha estat una lluita permanent que he tingut amb aquest tema en la meva experi&#x00E8;ncia a secund&#x00E0;ria. El model de laboratori d&#x2019;hist&#x00F2;ria o de ci&#x00E8;ncies socials que vaig con&#x00E8;ixer a Anglaterra, i que em va agradar molt&#x00ED;ssim, permetia a l&#x2019;alumnat tenir a l&#x2019;abast, entre molts altres recursos, una biblioteca enorme al seu servei. Una biblioteca on hi havia llibres de text, perqu&#x00E8; un llibre de text &#x00E9;s com una enciclop&#x00E8;dia amb un vocabulari adaptat i amb un contingut seleccionat que va molt b&#x00E9; al mateix alumnat, fins i tot si treballes per projectes, o si proposes una feina aut&#x00F2;noma d&#x2019;investigaci&#x00F3; a un grup d&#x2019;alumnes. La cerca d&#x2019;aquest tipus de contingut &#x00E9;s positiva i pot combinar-se amb una biblioteca que tamb&#x00E9; tingui llibres de divulgaci&#x00F3;, contes, novel&#x00B7;les hist&#x00F2;riques, tota una s&#x00E8;rie de recursos audiovisuals i inform&#x00E0;tics, cartoteca, etc. O sigui que generaria un espai on el llibre de text tindria un paper funcional. Penso que el llibre de text, no ha de ser mai l&#x2019;&#x00FA;nic recurs que s&#x2019;ha d&#x2019;utilitzar a l&#x2019;aula per ensenyar hist&#x00F2;ria.</p>
<sec id="sec-7-4434">
<title>Quins creieu que s&#x00F3;n els recursos imprescindibles a l&#x2019;hora d&#x2019;ensenyar hist&#x00F2;ria i que haurien de formar part d&#x2019;aquest laboratori de ci&#x00E8;ncies socials?</title>
<p>Quan estem ensenyant hist&#x00F2;ria, quan treballem hist&#x00F2;ria amb l&#x2019;alumnat tant d&#x2019;infantil, prim&#x00E0;ria, com de secund&#x00E0;ria, perqu&#x00E8; a infantil tamb&#x00E9; s&#x2019;ensenya hist&#x00F2;ria, cal pensar que s&#x2019;ha de sortir molt de l&#x2019;aula; aix&#x00F2; segur, perqu&#x00E8; l&#x2019;aprenentatge en l&#x2019;entorn hist&#x00F2;ric que tens a prop &#x00E9;s clau. Els recursos que t&#x2019;ofereix la localitat, el teu entorn (i en aquest entorn s&#x2019;inclou la fam&#x00ED;lia) s&#x00F3;n m&#x00FA;ltiples, per&#x00F2; dins l&#x2019;aula s&#x2019;han de diversificar els recursos que s&#x2019;utilitzen i les metodologies. Hi ha un llibre, per a mi l&#x2019;&#x00FA;ltim dels grans llibres escrits sobre educaci&#x00F3;, i molt concretament vinculat a la did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials, que porta per t&#x00ED;tol <italic>Quina educaci&#x00F3; volem?</italic>, de Pilar Benejam, on afirma una idea que a mi em va agradar molt&#x00ED;ssim. En aquest llibre assenyala que, en did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria, ens ha passat una mica com en moltes altres &#x00E0;rees del coneixement: el trencament amb l&#x2019;escola tradicional, a la fi del franquisme, es va traduir en la negaci&#x00F3; absoluta de certes t&#x00E8;cniques o estrat&#x00E8;gies utilitzades en educaci&#x00F3; fins aleshores, estigmatitzades pel fet de confondre-les com a inherents a l&#x2019;ensenyament tradicional. Ara em ve al cap, per exemple, el tema de la memoritzaci&#x00F3;, que es va convertir pr&#x00E0;cticament en un pecat mortal a l&#x2019;escola que va n&#x00E9;ixer en llibertat despr&#x00E9;s del franquisme. Memoritzar <italic>per se</italic> no &#x00E9;s dolent, memoritzar &#x00E9;s una estrat&#x00E8;gia educativa que evidentment no ha de ser exclusiva, per&#x00F2; que puntualment s&#x2019;ha de practicar, s&#x2019;ha d&#x2019;aprendre a memoritzar per consolidar certs coneixements. En els processos d&#x2019;ensenyament-aprenentatge, crec que la clau d&#x2019;una bona educaci&#x00F3; i d&#x2019;un bon apropament, en aquest cas a la hist&#x00F2;ria, &#x00E9;s la diversificaci&#x00F3; de metodologies, d&#x2019;estrat&#x00E8;gies i de recursos depenent del que vulguis que el teu alumnat aprengui. Us poso un exemple que comentava en el seu llibre Pilar Benejam i que a mi m&#x2019;agrada. Assegura que l&#x2019;alumnat escolti una confer&#x00E8;ncia, o el que podr&#x00ED;em traduir com una lli&#x00E7;&#x00F3; magistral, s&#x2019;ha vist com un repte impossible i in&#x00FA;til. Ella creu que &#x00E9;s un error, perqu&#x00E8; l&#x2019;alumnat es trobar&#x00E0; amb molts moments quan sigui adult a la seva vida, on haur&#x00E0; d&#x2019;estar atent, concentrat, pendent del que li expliquin. Estic absolutament d&#x2019;acord amb ella. I quan es pot fer? De tant en tant, pots fer que vingui alg&#x00FA; a parlar de les seves experi&#x00E8;ncies, dels seus coneixements en relaci&#x00F3; amb all&#x00F2; que est&#x00E0;s treballant a l&#x2019;aula. Quan era professor a l&#x2019;Institut de Sant Quirze sempre portava alg&#x00FA; de l&#x2019;Amical de Mauthausen per explicar-nos com era la viv&#x00E8;ncia en un camp de concentraci&#x00F3;. Si sabia que tenia a classe la mare d&#x2019;un alumne que era diputada al Congr&#x00E9;s a Madrid, la portava perqu&#x00E8; expliqu&#x00E9;s com era la feina que tenia i com funcionava la pol&#x00ED;tica espanyola. Una vegada tenia una alumna de pares argentins, coincidint amb l&#x2019;&#x00E8;poca del <italic>corralito financiero</italic>, i vam convidar el seu pare a classe perqu&#x00E8; ens ho expliqu&#x00E9;s. I, d&#x2019;aquesta manera, anar fent que l&#x2019;alumnat aprengui a escoltar, a ser pacient, a entendre, a concentrar-se, a extreure informaci&#x00F3; d&#x2019;all&#x00F2; que est&#x00E0; escoltant i a aprendre a interactuar quan correspongui. Per tant, podem dir que serien metodologies &#x00FA;tils en l&#x2019;apropament de la hist&#x00F2;ria totes aquelles que comportin que l&#x2019;alumnat construeixi el coneixement. Que tinguin en compte el que l&#x2019;alumnat sap, les seves idees pr&#x00E8;vies, abans de crear i construir nou coneixement. I quines altres metodologies podem utilitzar? Tocar i investigar, apropar-los a la hist&#x00F2;ria no d&#x2019;una manera id&#x00E8;ntica a com s&#x2019;apropen les ci&#x00E8;ncies naturals, per&#x00F2; s&#x00ED; an&#x00E0;loga. Crec que avui dia no hi ha ning&#x00FA;, ni a les aules de prim&#x00E0;ria, ni de secund&#x00E0;ria, que posi en q&#x00FC;esti&#x00F3; que s&#x2019;hagi d&#x2019;investigar per aprendre a investigar. Parlo d&#x2019;investigaci&#x00F3; escolar. Que s&#x2019;hagi de fer investigaci&#x00F3; escolar amb nens i nenes per aprendre la c&#x00E8;l&#x00B7;lula o per aprendre l&#x2019;esquelet hum&#x00E0;. En canvi, amb hist&#x00F2;ria encara aix&#x00F2; no es t&#x00E9; clar. Per estudiar una c&#x00E8;l&#x00B7;lula, per exemple, tenim el tel d&#x2019;una ceba que podem tenyir i mirar amb una lupa binocular la seva organitzaci&#x00F3; cel&#x00B7;lular. En l&#x2019;ensenyament-aprenentatge de la hist&#x00F2;ria tenim, per exemple, objectes, documents escrits, fotografies, pintures..., diversa tipologia de fonts que poden utilitzar i manipular els alumnes per tal d&#x2019;extreure&#x2019;n informaci&#x00F3; hist&#x00F2;rica. El passat t&#x00E9; un problema respecte a les ci&#x00E8;ncies naturals, i &#x00E9;s que no existeix, &#x00E9;s una abstracci&#x00F3;, per&#x00F2; tenim materials que ens arriben d&#x2019;altres temps que poden permetre a l&#x2019;alumnat, des d&#x2019;una mirada critica, acostar-se a definir punts de vista, a construir criteris sobre els temps hist&#x00F2;rics. Aix&#x00F2;, els anglesos ho van solucionar fa anys amb el que anomenen <italic>living history</italic>. &#x201C;Tocar la hist&#x00F2;ria&#x201D;, en diem nosaltres al Camp d&#x2019;Aprenentatge. &#x00C9;s a dir, aprendre del passat apropant-te, tocant i construint coneixement amb la guia dels docents. Aix&#x00ED; doncs, sembla clar que la primera idea &#x00E9;s no tancar-se a cap possibilitat did&#x00E0;ctica, entendre b&#x00E9; quins s&#x00F3;n els teus objectius i quines s&#x00F3;n les eines metodol&#x00F2;giques, estrat&#x00E8;giques i de recursos que tens per apropar la hist&#x00F2;ria als alumnes. I la segona, promoure sobretot que la construcci&#x00F3; sigui a partir de la interacci&#x00F3; de l&#x2019;alumnat, el que s&#x2019;anomena <italic>aprendre fent</italic>. Amb hist&#x00F2;ria tamb&#x00E9; es pot fer investigaci&#x00F3; escolar!</p>
<p>Reprenent el que hem comentat a la pregunta anterior, un laboratori d&#x2019;hist&#x00F2;ria a les escoles i als instituts seria una eina valuosa per tirar endavant una bona pr&#x00E0;ctica en relaci&#x00F3; amb la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria. Aquest laboratori hauria de tenir una biblioteca especialitzada i adaptada a l&#x2019;edat de l&#x2019;alumnat, una videoteca especialitzada i reproduccions d&#x2019;objectes i atuells de diferents &#x00E8;poques hist&#x00F2;riques, r&#x00E8;pliques de documents hist&#x00F2;rics... Aquests materials did&#x00E0;ctics es complementarien amb altres eines educatives vinculades a altres &#x00E0;rees de coneixement de les ci&#x00E8;ncies socials com, per exemple, una cartoteca en relaci&#x00F3; amb la geografia, i ordinadors per poder utilitzar recursos inform&#x00E0;tics amb l&#x2019;alumnat.</p>
</sec>
</sec>
<sec id="sec-8-4434">
<label>6.</label>
<title>Ara podr&#x00ED;em entrar a parlar una mica de la vostra experi&#x00E8;ncia professional al Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera, primer com a director i ara com a docent. Com definiu la relaci&#x00F3; entre l&#x2019;aprenentatge a l&#x2019;aula i l&#x2019;experi&#x00E8;ncia pr&#x00E0;ctica que els estudiants poden viure en un camp d&#x2019;aprenentatge com el de la Noguera? Quins beneficis aporta aquest tipus d'aprenentatge experiencial?</title>
<p>Els camps d&#x2019;aprenentatge som serveis educatius que oferim activitats did&#x00E0;ctiques innovadores, les quals poden tenir una durada d'un dia (sortides) o de m&#x00E9;s d'un dia (estades). Formem part de l&#x2019;organigrama del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; i Formaci&#x00F3; Professional, hi ha un decret que defineix les nostres caracter&#x00ED;stiques i funcions, i estem definits dins la Llei catalana d&#x2019;educaci&#x00F3;. Se&#x2019;ns anomena &#x201C;Serveis Educatius de Suport Curricular&#x201D; per diferenciar-nos d&#x2019;altres serveis educatius, com s&#x00F3;n els centres de recursos pedag&#x00F2;gics (CRP), els equips de llengua i cohesi&#x00F3; social (LIC) o els equips d&#x2019;assessorament i orientaci&#x00F3; psicopedag&#x00F2;gica (EAP), que s&#x00F3;n serveis educatius de treball conjunt amb els docents dels centres, de treball amb alumnes solts, per&#x00F2; no amb grups sencers, com som nosaltres. A difer&#x00E8;ncia d&#x2019;una mestra o un professor, no tenim sempre els mateixos alumnes. Qu&#x00E8; oferim i quina crec que &#x00E9;s la virtut dels camps d&#x2019;aprenentatge? Podem promoure aprenentatges a partir de la realitzaci&#x00F3; d&#x2019;activitats educatives que s&#x00F3;n impossibles o molt dif&#x00ED;cils d&#x2019;executar a l&#x2019;aula.</p>
<p>El Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera &#x00E9;s la cirereta del past&#x00ED;s en la meva traject&#x00F2;ria professional. Quan vaig acabar la formaci&#x00F3; universit&#x00E0;ria com a historiador, ja duia a la meva motxilla l&#x2019;experi&#x00E8;ncia com a mestre en actiu i em vaig plantejar fer la tesi doctoral sobre la did&#x00E0;ctica de la prehist&#x00F2;ria. Aix&#x00F2; em port&#x00E0; a Anglaterra, on hi vaig passar un temps all&#x00E0; i vaig endur-me cap aqu&#x00ED; idees i noves propostes que posar en pr&#x00E0;ctica, moltes de les quals despr&#x00E9;s de con&#x00E8;ixer en profunditat les propostes educatives sobre hist&#x00F2;ria a partir del patrimoni, elaborades per <italic>English Heritage</italic>. En tornar vaig rebre una trucada del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; i Formaci&#x00F3; Professional per explicar-me que hi havia una ampliaci&#x00F3; dels camps d&#x2019;aprenentatge. Aix&#x00F2; va coincidir amb el govern tripartit, mentre era president Pasqual Maragall. Va haver-hi una ampliaci&#x00F3; important de camps d&#x2019;aprenentatge que progressivament, els anys seg&#x00FC;ents, va portar als vint-i-un que som actualment. En aquest proc&#x00E9;s d&#x2019;ampliaci&#x00F3;, em van demanar si podia dissenyar-ne un d&#x2019;arqueologia i prehist&#x00F2;ria, i evidentment de seguida ho vaig acceptar. Era poder portar a la pr&#x00E0;ctica all&#x00F2; que havia descrit a la meva tesi doctoral. L&#x2019;esfor&#x00E7; personal que em va portar del Vall&#x00E8;s Occidental a la Noguera va valer la pena. Perqu&#x00E8; era com una culminaci&#x00F3; professional, arribar a un moment que et dius: &#x201C;Aqu&#x00ED; hi ha la c&#x00FA;spide del que em vaig plantejar professionalment!&#x201D;. El Camp d&#x2019;Aprenentatge t&#x00E9; la virtut de ser l&#x2019;espai on es despleguen les metodologies que estan vinculades al que anomenem &#x201C;tocar la hist&#x00F2;ria&#x201D;; &#x00E9;s el lloc on ho pots portar a la pr&#x00E0;ctica, on es concreta.</p>
<p>El Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera t&#x00E9; aquest m&#x00E8;rit substancial. Si una persona a l&#x2019;aula vol i creu en una altra manera d&#x2019;apropar la hist&#x00F2;ria al seu alumnat, nosaltres tenim la capacitat per fer-ho en qualsevol etapa educativa. A m&#x00E9;s, la prehist&#x00F2;ria en si t&#x00E9; moltes virtuts educatives. &#x00C9;s el moment on comen&#x00E7;a tot i ens permet acostar l&#x2019;alumnat a all&#x00F2; que ens fa humans, i aix&#x00F2; dona un sentit actual a l&#x2019;aprenentatge de la hist&#x00F2;ria. Per si no fos prou, el treball amb fonts materials, element clau de la nostra proposta educativa, est&#x00E0; intr&#x00ED;nsecament vinculat a la investigaci&#x00F3; arqueol&#x00F2;gica sobre aquest moment de la hist&#x00F2;ria de la humanitat.</p>
<p>Per&#x00F2;, a m&#x00E9;s, estem al costat dels espais de mem&#x00F2;ria de la Batalla del Segre a la Guerra Civil espanyola i, l&#x2019;any 2007, Memorial Democr&#x00E0;tic va muse&#x00EF;tzar en concret la zona de la Batalla del Merengue. I aleshores vam fer un salt qualitatiu, en el qual vam passar de ser un camp d&#x2019;aprenentatge exclusivament d&#x2019;arqueologia prehist&#x00F2;rica, a ser un camp d&#x2019;aprenentatge d&#x2019;arqueologia, patrimoni i mem&#x00F2;ria democr&#x00E0;tica que treballava sobre dos eixos hist&#x00F2;rics: la prehist&#x00F2;ria i la guerra civil.</p>
<p>Actualment, al Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera els estudiants poden acostar-se tant a la prehist&#x00F2;ria com a la Guerra Civil des de la recreaci&#x00F3; de processos i situacions hist&#x00F2;riques. Amb la perspectiva educativa que pugin &#x201C;tocar la hist&#x00F2;ria&#x201D;, es porten a terme diverses estrat&#x00E8;gies d&#x2019;aprenentatge, com s&#x00F3;n l&#x2019;&#x00FA;s de fonts materials, l&#x2019;escenografia did&#x00E0;ctica, les dramatitzacions did&#x00E0;ctiques o la recreaci&#x00F3; d&#x2019;activitats del passat desenvolupant-les en espais arqueol&#x00F2;gics, en el que nosaltres anomenem <italic>experimentaci&#x00F3; did&#x00E0;ctica en arqueologia</italic>.</p>
<sec id="sec-9-4434">
<title>I quins s&#x00F3;n els principals reptes que us plantegeu o que afronteu actualment com a Camp d&#x2019;Aprenentatge?</title>
    <p>Mira, com a Camp d&#x2019;Aprenentatge tenim dos reptes. Un &#x00E9;s el reconeixement de la nostra tasca per part de la mateixa administraci&#x00F3; educativa, de la qual depenem. Que creguin en nosaltres. Aix&#x00F2; de vegades &#x00E9;s un problema perqu&#x00E8; som en un pa&#x00ED;s en el qual les pol&#x00ED;tiques educatives del govern nou que entra despr&#x00E9;s d&#x2019;unes eleccions no sol donar continu&#x00EF;tat a tot el que hi ha constru&#x00EF;t d&#x2019;abans per intentar millorar-ho, sin&#x00F3; que sovint es vol comen&#x00E7;ar de zero. O sigui que &#x00E9;s habitual haver de seure amb els que et paguen, amb els que estan compartint amb tu l&#x2019;organigrama, i que et demanin: &#x201C;Explica&#x2019;m qui sou i qu&#x00E8; feu&#x201D;.</p>
<p>El segon repte que hem detectat &#x00E9;s que hi ha una certa tend&#x00E8;ncia en els docents m&#x00E9;s joves a no voler invertir amb l&#x2019;alumnat ni un minut m&#x00E9;s del que marca seu horari laboral. I et trobes amb els mestres i professorat m&#x00E9;s veter&#x00E0;, que sovint et diuen que en els centres de vegades es troben problemes per trobar persones que acompanyin els grups en sortides educatives de m&#x00E9;s d&#x2019;un dia, i en les d&#x2019;un dia cal assegurar el retorn a l&#x2019;escola o a l&#x2019;institut exactament a l&#x2019;hora que acaben les classes. Aix&#x00F2; tamb&#x00E9; &#x00E9;s un repte. Tot el que van significar les col&#x00F2;nies escolars com a motors d&#x2019;aprenentatge en la d&#x00E8;cada dels setanta, vuitanta i noranta del segle passat, tota aquesta tradici&#x00F3; educativa de convertir les sortides en laboratoris d&#x2019;aprenentatge, que a Catalunya ens va arribar hereva de les experi&#x00E8;ncies inicials desenvolupades a Espanya per la Instituci&#x00F3;n Libre de Ense&#x00F1;anza a finals del segle <sc>xix</sc>, a l&#x2019;&#x00E8;poca de la Mancomunitat amb l&#x2019;higienisme i de l&#x2019;educaci&#x00F3; a la Rep&#x00FA;blica amb els principis de l&#x2019;Escola Nova i que es repr&#x00E8;n amb for&#x00E7;a a la fi del franquisme i sobretot amb el retorn de la democr&#x00E0;cia, pot ser que visqui un moment de davallada. Crec que hi ha molta feina per fer, de les universitats a les formacions inicials, per donar a con&#x00E8;ixer quin &#x00E9;s el nivell d&#x2019;implicaci&#x00F3; que comporta una feina com l&#x2019;educaci&#x00F3;, en qu&#x00E8; no es treballa amb m&#x00E0;quines, sin&#x00F3; en la formaci&#x00F3; de persones i quin &#x00E9;s el grau de dedicaci&#x00F3; que pot comportar aix&#x00F2;. I aix&#x00F2; no significa renunciar a exigir la valoraci&#x00F3; social de l&#x2019;ofici, que es concreta tamb&#x00E9; en la reclamaci&#x00F3; de millores laborals, inclosa la dignificaci&#x00F3; dels sous per posar-los al nivell de la resta de mestres i professors de les altres comunitats aut&#x00F2;nomes espanyoles, m&#x00E9;s alts que els nostres.</p>
</sec>
<sec id="sec-10-4434">
<title>I quina &#x00E9;s la clau de l&#x2019;&#x00E8;xit del vostre Camp d&#x2019;Aprenentatge?</title>
<p>Una de les claus de l&#x2019;&#x00E8;xit &#x00E9;s compartit amb la resta de camps d&#x2019;aprenentatge, i rau en el fet que tots els docents qu&#x00E8; hi treballem som mestres o professors del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; i Formaci&#x00F3; Professional, que ens trobem als camps en comissi&#x00F3; de serveis. Per tant, all&#x00F2; que de vegades ens ha passat a molts que hem estat mestres o professors en una escola o un institut, que fas una sortida de treball i et trobes amb guiatges que no s&#x2019;ajusten o no s&#x00F3;n el que demanes a nivell de qualitat educativa o de vinculaci&#x00F3; amb el curr&#x00ED;culum, aqu&#x00ED; hi trobes una oferta de qualitat i consolidada. Concretament, quin &#x00E9;s l&#x2019;&#x00E8;xit del Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera? Crec que l&#x2019;&#x00E8;xit &#x00E9;s la reflexi&#x00F3; permanent sobre la nostra feina que ens porta al canvi cap a la millora del que estem fent, arran de l&#x2019;an&#x00E0;lisi que portem a terme sobre la nostra tasca quotidiana. La nostra implicaci&#x00F3; no nom&#x00E9;s en la feina del dia a dia, sin&#x00F3; tamb&#x00E9; en la investigaci&#x00F3; sobre all&#x00F2; que estem fent. I, de fet, les persones que sou a l&#x2019;&#x00E0;mbit acad&#x00E8;mic de la formaci&#x00F3; inicial ens veieu, sense ser professors universitaris, en congressos, seminaris, jornades, en qu&#x00E8; som una mica una <italic>rara avis</italic>. Nosaltres tenim un principi b&#x00E0;sic al Camp d&#x2019; Aprenentatge: tota la tasca que fem l&#x2019;hem d&#x2019;escriure, perqu&#x00E8; quan ens forcem a escriure, ens forcem a reflexionar-hi i ens permet modificar per millorar a partir de l&#x2019;experi&#x00E8;ncia pr&#x00E0;ctica. Penso que tot el que nosaltres oferim com a activitats d&#x2019;aprenentatge t&#x00E9; una qualitat que influeix en la percepci&#x00F3; dels docents, s&#x2019;adonen que el rendiment quant a propostes d&#x2019;aprenentatge que oferim &#x00E9;s molt alt, &#x00E9;s a dir, que repercuteix de manera eficient en els aprenentatges del seu alumnat. Tamb&#x00E9; est&#x00E0; articulat, en els Camps d&#x2019;Aprenentatge, el que &#x00E9;s un element clau en la diferenciaci&#x00F3; del que podria ser anar a una casa de col&#x00F2;nies, per exemple, que &#x00E9;s la forta vinculaci&#x00F3; amb el centre. Aquesta vinculaci&#x00F3; es plasma en l&#x2019;estreta relaci&#x00F3; amb els centres participants en activitats al Camp, per tal que aquestes tinguin una relaci&#x00F3; real amb el projecte curricular del centre. Aix&#x00F2; es concreta en el que nosaltres anomenem <italic>tres moments</italic>; moment 1, previ a l&#x2019;estada, en qu&#x00E8; es concreten les demandes del centre participant; moment 2, que coincideix amb l&#x2019;estada del grup i es demana participaci&#x00F3; activa dels docents participants, i moment 3, posterior a la visita, en qu&#x00E8; es demanden activitats d&#x2019;aplicaci&#x00F3; al centre dels aprenentatges produ&#x00EF;ts al Camp. Nosaltres estem conven&#x00E7;uts que no es produeix aprenentatge, sin&#x00F3; una aplicaci&#x00F3; en un context diferent d&#x2019;aquell en que s&#x2019;ha apr&#x00E8;s. S&#x2019;exigeix als centres educatius que participen amb el seu alumnat en activitats als camps d&#x2019;aprenentatge, que l&#x2019;aprenentatge promogut amb nosaltres com a situaci&#x00F3; d&#x2019;aprenentatge dins d&#x2019;una activitat did&#x00E0;ctica o un projecte, tingui una divulgaci&#x00F3; a les fam&#x00ED;lies, al barri, a la resta de companyes i companys del centre..., de divulgaci&#x00F3; feta pel mateix alumnat sobre els aprenentatges reals que s&#x2019;han produ&#x00EF;t.</p>
<p>A m&#x00E9;s, som un servei educatiu que ens considerem punta de llan&#x00E7;a del model educatiu que proposem, un model dissenyat des de la implicaci&#x00F3; personal i la reflexi&#x00F3; permanent nascuda de l&#x2019;inter&#x00E8;s per con&#x00E8;ixer i analitzar altres propostes en relaci&#x00F3; amb la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria, no nom&#x00E9;s dins l&#x2019;Estat espanyol, sin&#x00F3; fins i tot m&#x00E9;s enll&#x00E0; de les nostres fronteres. Crec que aquest &#x00E9;s l&#x2019;&#x00E8;xit m&#x00E9;s destacat del nostre Camp d&#x2019;Aprenentatge (<xref ref-type="fig" rid="fig-2-4434">Figura 2</xref>).</p>
<fig id="fig-2-4434">
<label>Figura 2</label>
<caption><title>L&#x2019;Antoni mostrant la cabana neol&#x00ED;tica del Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera</title></caption>
<alt-text>L&#x2019;Antoni mostrant la cabana neol&#x00ED;tica del Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera</alt-text>
<graphic xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" xlink:href="fig-2-4434.jpg"/>
<attrib>Font: S&#x00F2;nia Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco.</attrib>
</fig>
</sec>
<sec id="sec-11-4434">
<title>Nom&#x00E9;s un apunt... Quines activitats acostumen a fer els alumnes? Exposicions, potser xerrades, qu&#x00E8; organitzen els centres despr&#x00E9;s de la visita?</title>
<p>Hi ha de tot, i portades a terme en totes les edats, perqu&#x00E8; com d&#x00E8;iem nosaltres tenim des d&#x2019;alumnes de tres anys fins a universitaris. Es porten a terme, per exemple, exposicions a pares i mares. Us donar&#x00E9; algun exemple: l&#x2019;Institut Guind&#x00E0;vols de Lleida, un centre de m&#x00E0;xima complexitat, majorit&#x00E0;riament amb l&#x2019;alumnat d&#x2019;origen familiar magrib&#x00ED;. Tenen un projecte interdisciplinari sobre prehist&#x00F2;ria, en el qual intervenen diferents departaments de l&#x2019;institut, en qu&#x00E8; nosaltres com a camp hi tenim un paper b&#x00E0;sic. Construeixen tota una proposta expositiva al voltant de la prehist&#x00F2;ria organitzada tem&#x00E0;ticament i desenvolupada per grups d&#x2019;experts, en la qual l&#x2019;alumnat, un dia, a final de curs, convida mares i pares per explicar tot el que han apr&#x00E8;s sobre el tema. Una passada! Nosaltres hi som convidats i tamb&#x00E9; podem veure-ho i viure-ho. Podem con&#x00E8;ixer de primera m&#x00E0; el que comporta que aquells nois i noies expliquin, de la manera com ho expliquen, que no &#x00E9;s memoritzada sin&#x00F3; que &#x00E9;s viscuda, tot el que han apr&#x00E8;s. I all&#x00F2; que han apr&#x00E8;s t&#x00E9; un valor descomunal perqu&#x00E8;, entre altres coses, promou l&#x2019;oralitat. Un exemple semblant el trobar&#x00ED;em a la jornada de portes obertes de final de curs de l&#x2019;Institut Berenguer d&#x2019;Enten&#x00E7;a de l&#x2019;Hospitalet de l&#x2019;Infant en qu&#x00E8;, a m&#x00E9;s de les fam&#x00ED;lies, pots veure amb goig com l&#x2019;alumnat de 1r d&#x2019;ESO presenta a la resta de grups del centre els seus aprenentatges. Altres centres publiquen revistes escolars. Per exemple, a l&#x2019;Escola Nostra Llar de Sabadell feien una revista escolar en qu&#x00E8; tenien un apartat espec&#x00ED;fic on s&#x2019;exposaven els sabers produ&#x00EF;ts en l&#x2019;estada al Camp d&#x2019;Aprenentatge. Un altre exemple el tenim a l&#x2019;Escola &#x00C0;ngel Seraf&#x00ED;, de Sort, amb alumnes d&#x2019;I5. Un curs, les mestres van fer la feina de detectar com podien aprofitar l&#x2019;expertesa professional d&#x2019;algun pare o mare de la classe i van descobrir que tenien un pare que era m&#x00FA;sic i un altre pare que treballava per a una empresa audiovisual. En principi, volien fer una obra de teatre al poble sobre la prehist&#x00F2;ria amb els infants que visiten el CdA de la Noguera, per&#x00F2; un dels pares va proposar de reproduir all&#x00F2; que els alumnes havien apr&#x00E9;s de la prehist&#x00F2;ria en un conte de la prehist&#x00F2;ria que existia en paper, de manera que van convertir els infants de la classe en actors i actrius incorporats dins del conte, i el van passar a format audiovisual. A m&#x00E9;s, el pare m&#x00FA;sic va compondre una can&#x00E7;&#x00F3; per incorporar-la a la hist&#x00F2;ria, que va ser cantada pels infants. I van tenir tan &#x00E8;xit que van omplir dos dies el teatre. Aix&#x00F2; podria ser un altre format del moment tres. I un altre exemple, ja per acabar, seria el de l&#x2019;Escola Valldeflors de Tremp. Els passadissos de l&#x2019;Escola es transformen en una cova paleol&#x00ED;tica on l&#x2019;alumnat mostra el resultat del seu aprenentatge. O sigui que, de moments 3, n&#x2019;hi ha de m&#x00FA;ltiples i variats. Sempre han de tenir aquest objectiu, l&#x2019;aplicaci&#x00F3; de l&#x2019;aprenentatge per poder comprovar si s&#x2019;ha produ&#x00EF;t o no; aquesta &#x00E9;s la idea.</p>
</sec>
</sec>
<sec id="sec-12-4434">
<label>7.</label>
<title>Parlem ara de la formaci&#x00F3; de mestres. Des de la vostra experi&#x00E8;ncia en la doc&#x00E8;ncia de la did&#x00E0;ctica de la hist&#x00F2;ria i tants anys dedicat a la formaci&#x00F3; de mestres, expliqueu-nos com veieu el proc&#x00E9;s de formaci&#x00F3; dels futurs mestres. Quines s&#x00F3;n les principals necessitats que detecteu?</title>
<p>A veure, soc una mica cr&#x00ED;tic amb l&#x2019;estat de la formaci&#x00F3; inicial en l&#x2019;actualitat. Comencem fixant-nos en el que passa en la formaci&#x00F3; de mestres d&#x2019;infantil i prim&#x00E0;ria. Amb l&#x2019;aplicaci&#x00F3; de la LOGSE, van desapar&#x00E8;ixer els grups de set&#x00E8; i vuit&#x00E8; de l&#x2019;antiga EGB, que es van convertir en els dos primers cursos (1r i 2n) de l&#x2019;ESO. Els graus de mestre de les Facultats d&#x2019;Educaci&#x00F3;, amb la p&#x00E8;rdua de les especialitzacions en did&#x00E0;ctiques espec&#x00ED;fiques existents a l&#x2019;antiga segona etapa d&#x2019;EGB, redueixen molt el temps (tradu&#x00EF;t en cr&#x00E8;dits), per exemple, de did&#x00E0;ctica del medi social. Aix&#x00F2; comporta un fet que cada vegada m&#x00E9;s percebem des del Camp d&#x2019;Aprenentatge, i &#x00E9;s que sobretot els mestres m&#x00E9;s joves de les escoles, ens demanen que els ajudem a organitzar els curr&#x00ED;culums de medi social perqu&#x00E8; els costa molt&#x00ED;ssim, els falten eines i &#x00E9;s producte en certa manera d&#x2019;aix&#x00F2;, de la manca de formaci&#x00F3; did&#x00E0;ctica espec&#x00ED;fica en &#x00E0;rees de coneixement determinades.</p>
<p>Tamb&#x00E9; hi ha altres causes, possiblement vinculades a la percepci&#x00F3; social de l&#x2019;ofici de mestre i, en conseq&#x00FC;&#x00E8;ncia a la formaci&#x00F3; dels nous mestres. No s&#x00E9;, si avui dia, la major part de nois i noies que decideixen fer graus en prim&#x00E0;ria o d&#x2019;infantil ho fan per convicci&#x00F3;, perqu&#x00E8; els motiva molt aquesta feina, o b&#x00E9; per motivacions m&#x00E9;s esp&#x00FA;ries. No s&#x00E9; si us hi heu fixat, que quan comen&#x00E7;a cada curs universitari, solen entrevistar estudiants i els demanen els motius per haver triat els estudis que fan. Habitualment entrevisten universitaris que comencen i els pregunten: &#x201C;Tu per qu&#x00E8; has triat el que estudiar&#x00E0;s?&#x201D;. Escolta, estic una mica fart de sentir que trien els graus de mestres perqu&#x00E8; s&#x00F3;n molt f&#x00E0;cils d&#x2019;aprovar sense fer gaire feina. A m&#x00E9;s, la perspectiva, amb sort &#x00E9;s acabar de funcionari o funcion&#x00E0;ria amb, pretesament, moltes vacances i un sou, pretesament, for&#x00E7;a bo. Aix&#x00F2; no pot ser! Si b&#x00E9; pot tractar-se d&#x2019;una tria esbiaixada que evidentment no representa el total d&#x2019;alumnat que hi ha actualment als graus en Educaci&#x00F3; de les universitats catalanes, s&#x00ED; que mostren una tend&#x00E8;ncia. Ara pot ser que soni a discurs antic, per&#x00F2; la dist&#x00E0;ncia entre aix&#x00F2; i el que passava fa uns anys &#x00E9;s abismal. Quan vaig estudiar magisteri, hi vaig entrar amb el convenciment que seria una persona que acabaria tenint, quan em convert&#x00ED;s en mestre, eines per transformar la societat en m&#x00E9;s justa, solid&#x00E0;ria, compromesa..., ja que entenia l&#x2019;escola com una eina de transformaci&#x00F3; social. Una mica amb el valor republic&#x00E0; que defensava que nom&#x00E9;s el saber ens podia fer lliures. De mica en mica, m&#x2019;he adonat que les possibilitats de transformaci&#x00F3; social des de l&#x2019;escola s&#x00F3;n limitades. Entre aix&#x00F2; i afirmar que vull fer el grau de mestre perqu&#x00E8; em regalaran el t&#x00ED;tol i tindr&#x00E9; una feina on em tocar&#x00E0; treballar poc, cobrant un bon sou, hi ha massa dist&#x00E0;ncia.</p>
<p>Si tornem al tema de la p&#x00E8;rdua d&#x2019;hores en formaci&#x00F3; en did&#x00E0;ctiques, tenim un buit que es tradueix a les aules, on manca una especialitzaci&#x00F3; en did&#x00E0;ctiques espec&#x00ED;fiques, com s&#x00F3;n la did&#x00E0;ctica del medi natural i social. Avui tenim programes amb for&#x00E7;a c&#x00E0;rrega de treball en les &#x00E0;rees instrumentals i, sobretot, amb un auge, des del meu punt de vista excessiu, en el tema emocional. Em sembla molt b&#x00E9; el tema emocional, per&#x00F2; calen did&#x00E0;ctiques especifiques, ja que &#x00E9;s impossible construir compet&#x00E8;ncies en l&#x2019;alumnat en el buit, nom&#x00E9;s poden construir-se sobre sabers que trobem en el que envolta l&#x2019;alumnat, el medi. Llavors, quan arriben a l&#x2019;institut, la cr&#x00ED;tica &#x00E9;s que veuen els nois i noies de primer d&#x2019;ESO amb una manca de sabers brutal. I podries dir que no calen sabers, per&#x00F2; s&#x00ED; que en calen, ja ho hem comentat amb el tema de la promoci&#x00F3; de compet&#x00E8;ncies. A banda d&#x2019;aix&#x00F2;, per fomentar l&#x2019;esperit cr&#x00ED;tic, per formar persones que tinguin criteri, ciutadans i ciutadanes que s&#x2019;impliquin socialment, etc., has de tenir com a punt de partida un m&#x00ED;nim bagatge cultural, uns fonaments conceptuals. No pots pensar &#x201C;no cal, tot est&#x00E0; a internet i, a m&#x00E9;s, ara tot t&#x2019;ho fa la IA&#x201D;. Aix&#x00F2; no &#x00E9;s cert. Aix&#x00F2; no va aix&#x00ED;, perqu&#x00E8; el teu cervell ha de tenir eines per construir criteris, no pots trobar-te en el futur amb analfabets titulats. Un analfabet titulat no &#x00E9;s un ciutad&#x00E0; o ciutadana que canvi&#x00EF; el m&#x00F3;n, solidari, creatiu i que sigui capa&#x00E7; de discernir entre el que &#x00E9;s bo i el que &#x00E9;s dolent, entre el que &#x00E9;s just i el que &#x00E9;s injust i que, a m&#x00E9;s, s&#x2019;impliqui.</p>
<p>I ara passem a la formaci&#x00F3; dels futurs professors i professores d&#x2019;educaci&#x00F3; secund&#x00E0;ria. Qu&#x00E8; n&#x2019;opino, del m&#x00E0;ster de formaci&#x00F3; del professorat actual? Doncs que falten m&#x00E9;s hores de formaci&#x00F3;. Aix&#x00F2; tampoc no pot ser! Quan un alumne acaba el m&#x00E0;ster, no t&#x00E9; les eines necess&#x00E0;ries per posar-se davant d&#x2019;un grup classe. I aqu&#x00ED; ens trobar&#x00ED;em a l&#x2019;inrev&#x00E9;s del que passa a prim&#x00E0;ria; futurs professionals de l&#x2019;educaci&#x00F3; amb una formaci&#x00F3; en hist&#x00F2;ria i geografia potencialment considerable, per&#x00F2; amb una minsa formaci&#x00F3; did&#x00E0;ctica i una escass&#x00ED;ssima formaci&#x00F3; psicopedag&#x00F2;gica, que es tradueix en una motxilla de recursos limitats per poder afrontar els processos de transposici&#x00F3; did&#x00E0;ctica de coneixements i la gesti&#x00F3; d&#x2019;una aula amb adolescents.</p>
<p>La gent es queixava molt del CAP. Jo vaig ser professor del CAP a la Universitat Aut&#x00F2;noma; el CAP de l&#x2019;Aut&#x00F2;noma, d&#x00E9;u-n&#x2019;hi-do. El nivell d&#x2019;exig&#x00E8;ncia, com a m&#x00ED;nim en aquell CAP que vaig con&#x00E8;ixer, no ha canviat excessivament del m&#x00E0;ster d&#x2019;avui dia, un m&#x00E0;ster que es creava amb la idea de millorar les expectatives de l&#x2019;antic CAP. El CAP de did&#x00E0;ctica de ci&#x00E8;ncies socials, de geografia i hist&#x00F2;ria a la UAB es gestionava burocr&#x00E0;ticament des de l&#x2019;ICE de la UAB, per&#x00F2; estava dissenyat i organitzat acad&#x00E8;micament pel professorat de la Unitat de Did&#x00E0;ctica de les Ci&#x00E8;ncies Socials de la Facultat d&#x2019;Educaci&#x00F3;, i aix&#x00F2; es notava. Quan va esclatar la discussi&#x00F3; arran de la futura aplicaci&#x00F3; del Pla Bolonya, jo era professor associat. Sempre vaig defensar un sistema com el que havia conegut a les universitats anglosaxones. Als anys vuitanta, vaig con&#x00E8;ixer el pla d&#x2019;estudis d&#x2019;universitats com la de Cambridge, en el qual, a segon curs d&#x2019;Hist&#x00F2;ria, preguntaven a l&#x2019;alumnat si es dedicarien en el futur a la investigaci&#x00F3; o si es dedicarien a la doc&#x00E8;ncia en l&#x2019;educaci&#x00F3; obligat&#x00F2;ria. A partir d&#x2019;aqu&#x00ED;, i depenent del que triaves, et formaven els anys seg&#x00FC;ents. La qualitat de la formaci&#x00F3; did&#x00E0;ctica era excepcional.</p>
<p>Per acabar-ho d&#x2019;adobar-ho, des del meu punt de vista, tenim un altre problema greu. No s&#x00E9; si a totes les universitats catalanes &#x00E9;s igual, per&#x00F2; en algunes &#x00E9;s especialment destacable; estan formant futurs mestres d&#x2019;infantil i de prim&#x00E0;ria i professorat de secund&#x00E0;ria, persones que no han trepitjat mai una aula. Nois i noies, amb vint-i-tres o vint-i-quatre anys, que de ben segur s&#x00F3;n molt intel&#x00B7;ligents i brillants, possibles becaris pre i postdoctorals, que aporten molt&#x00ED;ssim a nivell te&#x00F2;ric per&#x00F2; que no han trepitjat mai una aula com a mestres o professors. Que no tenen l&#x2019;experi&#x00E8;ncia per dir: &#x201C;Escolta, penso aix&#x00F2; que t&#x2019;estic explicant, perqu&#x00E8; m&#x2019;ho trobo a l&#x2019;aula o m&#x2019;he trobat que..., i davant d&#x2019;aix&#x00F2; has de tenir eines que et permetin afrontar-ho&#x201D;. Per tant, som en un moment en qu&#x00E8; s&#x2019;ha de donar un tomb a tot aix&#x00F2;, perqu&#x00E8; hi ha massa factors per dubtar, que de ben segur fan que la cosa vagi malament.</p>
<p>Hem parlat de formaci&#x00F3; inicial, per&#x00F2; caldria tamb&#x00E9; parar atenci&#x00F3; a la formaci&#x00F3; permanent i a les possibilitats reals que els docents en actiu puguin investigar sobre la seva pr&#x00F2;pia tasca docent. Per posar un exemple, actualment el Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; organitza uns cursos formatius; podeu entrar a la seva p&#x00E0;gina web i veure&#x2019;ls amb el nom &#x201C;Recerca a partir d&#x2019;evid&#x00E8;ncies. Promoci&#x00F3; de la investigaci&#x00F3; de dintre de mestres i professors que estan a les aules&#x201D;. En principi &#x00E9;s una bona idea. S&#x2019;ha de fomentar la investigaci&#x00F3;, la recerca en acci&#x00F3; a partir de bones pr&#x00E0;ctiques i evid&#x00E8;ncies d&#x2019;aula. Qui la pot portar millor a terme que qui est&#x00E0; fent les classes a les aules? S&#x2019;ha de potenciar la participaci&#x00F3; dels docents, de la mateixa manera que ho fa un metge o un arquitecte, que participa en la investigaci&#x00F3; sobre els seus &#x00E0;mbits d&#x2019;actuaci&#x00F3;. A nosaltres, en teoria, se&#x2019;ns va dir que ens apunt&#x00E9;ssim a aquests cursos perqu&#x00E8; fem recerca. Amb quines hores? Perqu&#x00E8; si com a mestre de prim&#x00E0;ria faig vint-i-una hores a la setmana a l&#x2019;aula m&#x00E9;s les hores de perman&#x00E8;ncia, no puc fer recerca; si soc professor de secund&#x00E0;ria amb divuit hores a la setmana a l&#x2019;aula, m&#x00E9;s les hores de perman&#x00E8;ncia, tampoc.</p>
<sec id="sec-13-4434">
<title>Us referiu als projectes ARMIF, que volen promoure la recerca entre professorat universitari i professorat de prim&#x00E0;ria i secund&#x00E0;ria.</title>
<p>B&#x00E9;, en el cas del projecte ARMIF (Programa de Millora i Innovaci&#x00F3; en la Formaci&#x00F3; Innovaci&#x00F3; en la Formaci&#x00F3; de Mestres) parlem d&#x2019;un projecte d&#x2019;&#x00E0;mbit universitari. Jo em referia, en concret, al Programa RecercAula, en els requisits de participaci&#x00F3; del qual, a m&#x00E9;s, es diu: &#x201C;Es valorar&#x00E0; positivament que algun dels participants hagi cursat la formaci&#x00F3; Introducci&#x00F3; a la recerca i a l&#x2019;avaluaci&#x00F3; educatives&#x201D;. I a quina hora fas la recerca? Abans he parlat dels FOPI. A mi, els FOPI em van oferir la possibilitat d&#x2019;avan&#x00E7;ar en la did&#x00E0;ctica perqu&#x00E8; em treien cada divendres de l&#x2019;aula per fer-lo, i em pagaven aquell temps d&#x2019;aprenentatge i investigaci&#x00F3; dins del meu horari lectiu. Un altre mecanisme que tenia l&#x2019;administraci&#x00F3; educativa eren les llic&#x00E8;ncies retribu&#x00EF;des d&#x2019;estudi, que tenien la missi&#x00F3; de &#x201C;permetre als docents alliberar-se temporalment de les seves tasques per formar-se, investigar o crear materials pedag&#x00F2;gics, mantenint el sou &#x00ED;ntegre i garantint l'estabilitat econ&#x00F2;mica&#x201D;, i que a m&#x00E9;s &#x201C;fomenten la millora del sistema educatiu&#x201D;; han desaparegut de l&#x2019;organigrama organitzatiu del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3;. Jo vaig tenir la sort de gaudir-ne d&#x2019;una, de tenir un curs sencer, amb sou, per investigar. Un bon dia em van plantejar si el Projecte Ci&#x00E8;ncies 3/16 que ja estava en funcionament a la d&#x00E8;cada dels anys noranta, es podia fer amb les ci&#x00E8;ncies socials, i em vaig dir que s&#x00ED;. Em van oferir un curs sencer per demostrar-ho. Van enviar-me al carrer Motors de la Zona Franca per a desenvolupar la meva hip&#x00F2;tesi en un grup amb dues persones m&#x00E9;s. Que em diguin, ara, quin mestre o professor pot investigar sobre la seva tasca docent: &#x00E9;s impossible! Per tant, tenim unes condicions de treball en qu&#x00E8; &#x00E9;s molt dif&#x00ED;cil, dins el nostre &#x00E0;mbit professional, convertir tot l&#x2019;aprenentatge, totes les bones pr&#x00E0;ctiques, totes les evid&#x00E8;ncies que acumules, en recerca per a la millora educativa. En el cas del Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera, la directora de l&#x2019;equip est&#x00E0; acabant la tesi doctoral sobre el paper educatiu del Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera, un estudi de cas, per&#x00F2; invertint hores de la seva vida personal extraprofessional. O tens clar que hi dediques els estius, Nadal, les setmanes santes, els dissabtes i els diumenges, o com t&#x2019;ho fas? Perqu&#x00E8; nosaltres no tenim les eines de qu&#x00E8; disposes quan ets dins de la universitat. A l&#x2019;educaci&#x00F3; obligat&#x00F2;ria no ho tenim aix&#x00F2;, amb la qual cosa hi ha, a m&#x00E9;s d&#x2019;un greuge comparatiu, un divorci absolut entre investigaci&#x00F3; i acci&#x00F3;. Des del meu punt de vista aix&#x00F2; &#x00E9;s una feblesa, perqu&#x00E8; aleshores pot ser que sempre et quedin les investigacions educatives fetes per persones de l&#x2019;&#x00E0;mbit universitari, externes als centres educatius. Entren i se&#x2019;n van. Poden ser molt cient&#x00ED;fiques, per&#x00F2; basades en observacions puntuals que no aporten un bagatge que permeti aprofundir i concretar sobre all&#x00F2; que s&#x2019;ha estudiat (<xref ref-type="fig" rid="fig-3-4434">Figura 3</xref>).</p>
<fig id="fig-3-4434">
<label>Figura 3</label>
<caption><title>En el transcurs de l&#x2019;entrevista</title></caption>
<alt-text>En el transcurs de l&#x2019;entrevista</alt-text>
<graphic xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" xlink:href="fig-3-4434.jpg"/>
<attrib>Font: S&#x00F2;nia Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco.</attrib>
</fig>
</sec>
</sec>
<sec id="sec-14-4434">
<label>8.</label>
<title>I quan f&#x00E8;ieu les classes en la formaci&#x00F3; inicial de mestres, qu&#x00E8; us plantej&#x00E0;veu que hav&#x00ED;eu de fer? Perqu&#x00E8; jo tinc la visi&#x00F3;, l&#x2019;he tingut tota la vida, ho veig quan vaig a congressos de professorat de did&#x00E0;ctica de ci&#x00E8;ncies socials, que la formaci&#x00F3; que donem als estudiants d&#x2019;Espanya i de Catalunya, a cada universitat &#x00E9;s ben diferent. Cadasc&#x00FA; fa el que pot, ben fet, per&#x00F2; un agafa les tem&#x00E0;tiques que m&#x00E9;s li agraden com a ge&#x00F2;graf, com a historiador... De segur, per&#x00F2;, que tots tenim experi&#x00E8;ncies en com&#x00FA; pel fet d&#x2019;haver passar per l&#x2019;AUPDCS,<sup><xref ref-type="fn" rid="fn2">2</xref></sup> on es fa una bona feina. Penso que hi ha molts de dubtes i poca discussi&#x00F3; de fons sobre qu&#x00E8; s&#x2019;ha de fer en la formaci&#x00F3; de mestres actual. En el meu cas, la programaci&#x00F3; me l&#x2019;he anat fent jo, estava pendent del que es deia en els congressos. Per&#x00F2; amb les poques hores que dieu que tenim, qu&#x00E8; hem de fer per a aquests mestres del dem&#x00E0;?</title>
<p>Ja hem comentat que amb les poques hores que tenen els estudiants de did&#x00E0;ctica del medi social a prim&#x00E0;ria o infantil, o de did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials al m&#x00E0;ster de secund&#x00E0;ria, &#x00E9;s molt complicat. No pot ser que un mestre acabat de graduar es posi davant d&#x2019;un grup de classe de primer, segon, tercer, quart de prim&#x00E0;ria i li costi saber quines activitats pot fer relacionades amb l&#x2019;ensenyament de la hist&#x00F2;ria, la geografia... No s&#x00E9; si vau veure, no fa gaire, un programa que es deia <italic>Hist&#x00F2;ries de l&#x2019;escola</italic>, que es va emetre a 3Cat, sobre com es vivia el dia a dia a escoles i instituts a Catalunya. Em va interessar con&#x00E8;ixer des de dins com aprenien les nenes i nens de prim&#x00E0;ria a la classe en l&#x2019;actualitat. Vaig comprovar que tot eren emocions: &#x201C;Ai, et sents disgustat, vine. Va, per&#x00F2; qu&#x00E8; t&#x2019;ha passat, qu&#x00E8; t&#x2019;ha posat trist? Explica&#x2019;ns-ho a tots, qu&#x00E8; et posa trist&#x201D;. No vaig veure ni com aprenien naturals, ni com explicaven socials, ni com aprenien a llegir i escriure o com aprenien matem&#x00E0;tiques. Home, per favor! Era la imatge d&#x2019;una educaci&#x00F3; prim&#x00E0;ria sense sabers. Qu&#x00E8; aprenen i com ho fan? No ho vaig poder esbrinar.</p>
<p>Quan feia classe a la UAB, tant amb els grups del grau en Infantil o en Prim&#x00E0;ria, com amb els de M&#x00E0;ster de Secund&#x00E0;ria, sempre tenia ben clar que havia de donar-los eines per enfrontar-se al proc&#x00E9;s d&#x2019;ensenyament-aprenentatge de les ci&#x00E8;ncies socials de la manera m&#x00E9;s adequada possible; fer-los conscients que no treballarien amb m&#x00E0;quines, sin&#x00F3; amb persones que tenien el dret de ser formats en els principis b&#x00E0;sics de l&#x2019;equitat, formar-los en l&#x2019;esperit cr&#x00ED;tic i en valors socials. I aix&#x00F2;, en el meu cas, ho havien d&#x2019;aprendre des de la Did&#x00E0;ctica de la Hist&#x00F2;ria. Jo no m&#x2019;ho inventava, eren objectius compartits amb els companys i companyes de la Unitat.</p>
<p>Heu parlat de l&#x2019;AUPDCS i crec que &#x00E9;s una bona eina per avan&#x00E7;ar en l&#x2019;an&#x00E0;lisi de situacions i de disseny de propostes compartides. Per&#x00F2; no s&#x00E9; tampoc del cert si avui dia compleix aquesta missi&#x00F3;. Aquesta opini&#x00F3; es fonamenta en la participaci&#x00F3;, cada any, en el Congr&#x00E9;s que celebra l&#x2019;Associaci&#x00F3; a diferents ciutats d&#x2019;Espanya. De vegades, tinc la sensaci&#x00F3; que s&#x2019;ha convertit m&#x00E9;s en un escenari d&#x2019;autocomplaen&#x00E7;a, aplaudiments compartits i espai de promoci&#x00F3; de noves generacions d&#x2019;investigadors i professorat de les universitats, que no pas en un espai real de discussi&#x00F3; i creixement de la nostra disciplina. Potser aquesta opini&#x00F3; &#x00E9;s molt subjectiva i la poden criticar i rebatre els mateixos associats. No ho s&#x00E9;, &#x00E9;s la meva sensaci&#x00F3;. Del que no hi ha dubte &#x00E9;s que, si es detecten mancances o problemes, la cerca de solucions ha de ser compartida en un marc que inclogui la m&#x00E0;xima representaci&#x00F3; dels professionals que han de portar solucions a les aules universit&#x00E0;ries de formaci&#x00F3; inicial dels futurs docents.</p>
<sec id="sec-15-4434">
<title>S&#x00ED;, estem esborrats, absolutament esborrats. Els estudiants que tenim s&#x2019;han acostumat al fet que no hi som i no tenen gens d&#x2019;inter&#x00E8;s per les socials, gens. Pot ser que jo sigui el <italic>bitxo raro</italic>, perqu&#x00E8; no dec ser igual, no els dec pronunciar el mateix discurs que la professora d&#x2019;educaci&#x00F3; f&#x00ED;sica, que &#x00E9;s emocionant, o els de m&#x00FA;sica. A Socials jo no els he sabut &#x201C;enllaminir&#x201D;, perqu&#x00E8; mira que he sortit de l&#x2019;aula durant anys i anys. Ara perqu&#x00E8; ja soc gran i no surto tant, per&#x00F2; ja no surt ning&#x00FA;, excepte nosaltres.</title>
<p>En aquests moments, venen al Camp o nosaltres anem a les aules per explicar qui som, qu&#x00E8; fem i per qu&#x00E8; ho fem, amb l&#x2019;alumnat de les universitats i estudis seg&#x00FC;ents: grau en Infantil i M&#x00E0;ster de Secund&#x00E0;ria de la Universitat de Barcelona; grau en Prim&#x00E0;ria i M&#x00E0;ster de Secund&#x00E0;ria de la Universitat de Lleida, M&#x00E0;ster de Secund&#x00E0;ria de la Universitat de Girona; grau en Prim&#x00E0;ria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i grau en Infantil de la Universitat de Vic. Qu&#x00E8; hem detectat? Que &#x00E9;s dif&#x00ED;cil implicar-los en el debat, que a vegades fins i tot costa que centrin l&#x2019;atenci&#x00F3;, tenen tend&#x00E8;ncia a la dispersi&#x00F3;, que sovint ens avisen els professors i professores que no saben si seran capa&#x00E7;os d&#x2019;atendre una hora seguida, poca base conceptual, poc llegits, una certa immaduresa que et fa sentir de vegades que ets davant d&#x2019;un grup de secund&#x00E0;ria i no pas d&#x2019;un d&#x2019;universitat... Situacions que et posen una mica els p&#x00E8;ls de punta, ja que molts poden estar d&#x2019;aqu&#x00ED; a un o dos cursos dins d&#x2019;una aula de prim&#x00E0;ria o secund&#x00E0;ria. Vaja, que insistim en el que hem dit fins ara... Qu&#x00E8; cal fer? No abaixar la gu&#x00E0;rdia i no rebaixar el nivell d&#x2019;exig&#x00E8;ncia. Que no es pugui dir all&#x00F2; de &#x201C;total, no em fan fer res i aprovo&#x201D;. Fer programes de curs coherents, tenir clar des de la universitat qu&#x00E8; servir&#x00E0; als futurs docents que tenim al davant per promoure una educaci&#x00F3; de qualitat per a l&#x2019;alumnat futur. I, com hem dit, calen hores, m&#x00E9;s hores de did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials. L&#x2019;educaci&#x00F3; ha marginat les humanitats en detriment del que s&#x2019;anomenen &#x00E0;rees STEM. Van afegir-hi a darrera hora la &#x201C;A&#x201D; a STEAM, per&#x00F2; aix&#x00F2; no s&#x2019;ha concretat a concedir m&#x00E9;s pes a les humanitats en aquest projecte. Calen canvis, d&#x2019;aix&#x00F2; n&#x2019;estic segur. S&#x2019;ha de debatre a fons. Les humanitats s&#x00F3;n imprescindibles en els plans de formaci&#x00F3; de mestres. Formar docents no &#x00E9;s nom&#x00E9;s transmetre&#x2019;ls continguts t&#x00E8;cnics o instrumentals, sin&#x00F3; tamb&#x00E9; formar professionals capa&#x00E7;os d&#x2019;educar en valors. Les humanitats (filosofia, hist&#x00F2;ria, art...) proporcionen una comprensi&#x00F3; profunda de la condici&#x00F3; humana, del desenvolupament del pensament cr&#x00ED;tic, de l&#x2019;&#x00E8;tica i de la conviv&#x00E8;ncia. Si volem futurs ciutadans i ciutadanes amb criteri, emp&#x00E0;tics i amb sentit de la responsabilitat col&#x00B7;lectiva, necessitem mestres que hagin estat formats amb aquesta mirada humanista.</p>
<p>I sobretot, i per acabar, hi ha d&#x2019;haver un canvi per superar t&#x00F2;pics i estereotips, eliminar la compet&#x00E8;ncia i la incomunicaci&#x00F3; entre el professorat de secund&#x00E0;ria i el de prim&#x00E0;ria. Cada vegada m&#x00E9;s, perqu&#x00E8; aix&#x00F2; ens ho comenten quan ens visiten al CdA, hi ha la percepci&#x00F3; entre el professorat de secund&#x00E0;ria que els mestres de prim&#x00E0;ria no en saben prou i &#x00E9;s per aix&#x00F2; que l&#x2019;alumnat arriba a primer d&#x2019;ESO com arriba. I els de prim&#x00E0;ria solen pensar que els de secund&#x00E0;ria s&#x00F3;n uns creguts que, a m&#x00E9;s, no tenen ni idea de com ensenyar els alumnes. Tot s&#x00F3;n prejudicis. S&#x2019;obre una bretxa que no aporta res a l&#x2019;educaci&#x00F3;. La clau &#x00E9;s formar en l&#x2019;excel&#x00B7;l&#x00E8;ncia educativa els uns i els altres a les universitats i no considerar-se competidors, sin&#x00F3; cooperadors.</p>
</sec>
<sec id="sec-16-4434">
<title>Aix&#x00F2; &#x00E9;s el discurs de les persones docents de prim&#x00E0;ria i de les docents de secund&#x00E0;ria.</title>
<p>S&#x00ED;, sempre exagerant-ho una mica, perqu&#x00E8; quan es generalitza es cau en aquests errors. No s&#x2019;hi val a generalitzar, a tot arreu hi ha de tot. Per&#x00F2; &#x00E9;s evident que &#x00E9;s una tend&#x00E8;ncia. No podem deixar que aquesta polaritzaci&#x00F3; vagi a m&#x00E9;s. Aix&#x00F2; s&#x2019;ha de tallar d&#x2019;alguna manera. Perqu&#x00E8;, a m&#x00E9;s, quan arriben els de primer d&#x2019;ESO a l&#x2019;institut, alguns professors diuen; &#x201C;Ui! Aquests no tenen ni idea de res, doncs no podem fer res amb ells&#x201D;. He treballat en un institut i ho he vist, aix&#x00F2;. Jo sempre agafava primer perqu&#x00E8; molts deien: &#x201C;Total, qu&#x00E8; pots fer amb aquests, que pintin i escriguin, aix&#x00ED; estaran distrets!&#x201D;. S&#x2019;ha de trencar aquesta din&#x00E0;mica i, per aix&#x00F2;, estic conven&#x00E7;ut que la formaci&#x00F3; inicial &#x00E9;s clau.</p>
</sec>
<sec id="sec-17-4434">
<title>Aix&#x00ED; doncs, com veieu avui la formaci&#x00F3; inicial en aquests graus de mestre de prim&#x00E0;ria, concretament pel que fa a la did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials?</title>
<p>Ja ho hem dit, la idea clau &#x00E9;s que s&#x2019;han perdut hores de did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials i que, per tant, &#x00E9;s evident que la formaci&#x00F3; amb la qual surten no pot servir com a mestres generalistes que volen ser, que han de ser mestres generalistes i que, per tant, han de treballar a l&#x2019;aula el medi social i medi natural. I aix&#x00F2; &#x00E9;s deficitari, no tenen les eines suficients per abordar-ho. &#x00C9;s evident que haurien d&#x2019;augmentar aquestes hores; a prim&#x00E0;ria &#x00E9;s evident, i a secund&#x00E0;ria tamb&#x00E9; &#x00E9;s for&#x00E7;a clar que s&#x2019;haurien de cursar com a m&#x00ED;nim dos cursos de m&#x00E0;ster. Augmentar les hores i aprofundir m&#x00E9;s en did&#x00E0;ctiques espec&#x00ED;fiques. Amb tant poques hores que tenim, el problema &#x00E9;s fer la tria, ja que &#x00E9;s un contingut molt ampli el que hauries d&#x2019;explicar i ensenyar sobre did&#x00E0;ctica de les ci&#x00E8;ncies socials. La tria sovint es fa sobre all&#x00F2; que motiva m&#x00E9;s la professora o professor que imparteix l&#x2019;assignatura, que no pas sobre una proposta debatuda i consensuada a les unitats o departaments. Amb els pocs cr&#x00E8;dits que tens, has de seleccionar amb cura i sempre queden coses fora; per tant, sembla evident que cal augmentar les hores.</p>
</sec>
</sec>
<sec id="sec-18-4434">
<label>9.</label>
<title>Per acabar, m&#x2019;agradaria que ens expliqu&#x00E9;ssiu una mica el projecte de treball que esteu tirant endavant sobre la Guerra Civil. Com neix aquesta idea de les 50 raons de per qu&#x00E8; amb Franco NO es vivia millor?</title>
<p>Nosaltres comencem a incorporar temes de mem&#x00F2;ria democr&#x00E0;tica al Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera, concretament de Guerra Civil, perqu&#x00E8; el primer espai de mem&#x00F2;ria que Memorial Democr&#x00E0;tic muse&#x00EF;tza i que, per tant, &#x00E9;s visitable en el nostre entorn; &#x00E9;s a Camarasa, al costat de Sant Lloren&#x00E7; de Montgai.<sup><xref ref-type="fn" rid="fn3">3</xref></sup> Sant Lloren&#x00E7; &#x00E9;s un poble que dep&#x00E8;n de l&#x2019;Ajuntament de Camarasa, no t&#x00E9; ajuntament propi. Nosaltres el tenim al costat i, l&#x2019;any 2007, quan es va fer visitable el Merengue, vam tenir clar&#x00ED;ssim que ens hi hav&#x00ED;em d&#x2019;implicar i utilitzar-lo com a espai d&#x2019;aprenentatge. Hem aprofundit en aquesta tem&#x00E0;tica i cada vegada tenim m&#x00E9;s clar la mena de deriva a la qual hem arribat i que apareix a les enquestes: prop d&#x2019;un divuit per cent de la poblaci&#x00F3; juvenil t&#x00E9; tend&#x00E8;ncies o se sentiria m&#x00E9;s representada per un govern autoritari que no pas per una democr&#x00E0;cia. Llegim, ens informem i estudiem les an&#x00E0;lisis i reflexions que hi ha sobre aix&#x00F2;, i ens adonem que bona part de la culpa la t&#x00E9;, avui dia, que hi ha una davallada immensa en informaci&#x00F3; per part d&#x2019;aquesta gent jove. Que mitjans tradicionals que s&#x2019;utilitzaven per informar, com ara la r&#x00E0;dio, la televisi&#x00F3;, la premsa escrita i fins i tot la premsa digital, no s&#x2019;utilitza. La major part de la informaci&#x00F3; que rep la gent jove prov&#x00E9; de xarxes socials: Youtube, Tiktok, Instagram i X. Si et passeges per aquestes xarxes socials, molts d&#x2019;aquests <italic>influencers</italic> s&#x00F3;n d&#x2019;extrema dreta i fins i tot incorporen dintre del seu nom la paraula <italic>fatxa</italic> o de semblants. Qu&#x00E8; fa aquesta gent? Donar missatges molt curts, molt contundents, d&#x2019;imatge r&#x00E0;pida, molt r&#x00E0;pida que no necessitin ni concentraci&#x00F3;, ni atenci&#x00F3;, i tornem a all&#x00F2; de la necessitat d&#x2019;aprendre, atendre i estar concentrat, i sobretot a llegir des d&#x2019;una mirada cr&#x00ED;tica. Qu&#x00E8; passa? Que els discursos que donen tota aquesta gent a les xarxes s&#x00F3;n profundament de blanquejament i enaltiment del que va ser el franquisme, en contraposici&#x00F3; a la democr&#x00E0;cia actual. Es blanqueja tota la dictadura, es blanqueja tota la repressi&#x00F3; que va comportar el franquisme i es dona p&#x00E0;bul a idees que semblaven superades. D&#x2019;aqu&#x00ED; neix la necessitat d&#x2019;inundar la xarxa d&#x2019;idees que contraposin aix&#x00F2; i el nostre granet de sorra aqu&#x00ED; es concreta en una proposta que anomenem <italic>50 raons de per qu&#x00E8; amb Franco no es vivia millor</italic>. Es fa una tria d&#x2019;una s&#x00E8;rie d&#x2019;idees que nosaltres agrupem per &#x00E0;mbits: drets econ&#x00F2;mics, drets socials, progr&#x00E9;s econ&#x00F2;mic, dret de les dones, drets culturals, en els quals agrupem una s&#x00E8;rie de t&#x00F2;pics i estereotips que sorgeixen d&#x2019;aquestes xarxes socials i les posem com a falsedat, com a <italic>fake news,</italic> de manera que a la part de darrere d&#x2019;aquesta targeta DIN A5, que est&#x00E0; digitalitzada per&#x00F2; que es pot imprimir, hi ha un contrast historiogr&#x00E0;fic que contesta i respon a aquesta falsedat. Aix&#x00F2; s&#x2019;acompanya d&#x2019;una s&#x00E8;rie d&#x2019;enlla&#x00E7;os a p&#x00E0;gines i a bibliografia en qu&#x00E8; el professorat pot trobar encara m&#x00E9;s arguments i s&#x2019;acompanya, al final de tot, amb una s&#x00E8;rie d&#x2019;activitats pr&#x00E8;vies, durant i posteriors per treballar aquestes <italic>50 raons</italic> a l&#x2019;aula. Aix&#x00F2; ho hem constru&#x00EF;t entre un grup de quatre camps d&#x2019;aprenentatge (Ripoll&#x00E8;s, Barcelona, Canig&#x00F3; i Noguera) qu&#x00E8; hem format un grup que ens anomenem Grup Guerra Civil, Exili i Mem&#x00F2;ria Democr&#x00E0;tica als Camps i Entorns d&#x2019;Aprenentatge. Una vegada constru&#x00EF;da la proposta, la vam penjar a les nostres xarxes cinquanta dies abans del 20 de novembre. Es va anar penjant de tal manera que, a dia d&#x2019;avui, el professorat que vulgui pugui utilitzar les cinquanta senceres a l&#x2019;aula; de fet, ja suma un gran nombre de visualitzacions. Hem comprovat que aquest recurs &#x00E9;s molt utilitzat, i ha tingut tan &#x00E8;xit que en els acords a qu&#x00E8; han arribat la Conselleria de Just&#x00ED;cia i la Conselleria d&#x2019;Educaci&#x00F3; amb vist a la commemoraci&#x00F3; dels 50 anys de l&#x2019;aniversari de la mort del dictador i el 90&#x00E8; aniversari del cop d&#x2019;estat contra la Rep&#x00FA;blica, l&#x2019;han incl&#x00F2;s com una proposta pr&#x00F2;pia del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3;. De fet, ja va ser presentat fins i tot per la consellera Niub&#x00F3;. Si poseu al Google &#x201C;50 raons de per qu&#x00E8; amb Franco no es vivia millor&#x201D;, ho trobareu de seguida.</p>
</sec>
<sec id="sec-19-4434">    
<title>Finalitzem aqu&#x00ED; l&#x2019;entrevista. Moltes gr&#x00E0;cies, Antoni Bardavio, per explicar-nos la teva experi&#x00E8;ncia docent i vital. Tot el que s&#x2019;ha compartit en aquesta entrevista convida a reflexionar sobre la pr&#x00E0;ctica docent i aporta idees i propostes valuoses per continuar millorant l&#x2019;educaci&#x00F3; i la formaci&#x00F3; dels futurs mestres. Ha estat un plaer conversar amb v&#x00F3;s.</title>
</sec>
</body>
<back>
<fn-group>
<fn id="fn1" fn-type="other"><label>1</label> <p>Formaci&#x00F3; Permanent Institucional.</p></fn>
<fn id="fn2" fn-type="other"><label>2</label> <p>Asociaci&#x00F3;n Universitaria de Profesorado de Did&#x00E1;ctica de las Ciencias Sociales (AUPDCS) <ext-link ext-link-type="uri" xlink:href="https://didactica-ciencias-sociales.org/">https://didactica-ciencias-sociales.org/</ext-link></p></fn>
<fn id="fn3" fn-type="other"><label>3</label> <p>El Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera es localitza al municipi de Sant Lloren&#x00E7; de Montgai.</p></fn>
</fn-group>
<ref-list>
<title>Annex: selecci&#x00F3; de publicacions d&#x2019;Antoni Bardavio Novi</title>
<ref id="ref-1-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Gonz&#x00E1;lez</surname>, <given-names>P.</given-names></string-name></person-group> (<year>2003</year>). <chapter-title>Objetos en el tiempo</chapter-title>. <source><italic>Las fuentes materiales en la ense&#x00F1;anza de las ciencias sociales</italic></source>. <publisher-name>Horsori-ICE UB</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-2-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2013</year>). <chapter-title>Una experi&#x00E8;ncia integrada d&#x2019;educaci&#x00F3; i investigaci&#x00F3; prehist&#x00F2;rica. El Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera, dins les Jornades Mostrando lo invisible: musealizaci&#x00F3;n y puesta en valor de yacimientos paleol&#x00ED;ticos</chapter-title>. <source><italic>Treballs d&#x2019;Arqueologia</italic></source> <volume>15</volume>. <publisher-name>CEPAP de la UAB</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-3-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2013</year>). <chapter-title>Vivint la prehist&#x00F2;ria. Una experi&#x00E8;ncia did&#x00E0;ctica sobre el temps hist&#x00F2;ric a l&#x2019;Educaci&#x00F3; Infantil en el Camp d&#x2019;Aprenentatge de la Noguera</chapter-title>. <source><italic>Revista Inf&#x00E0;ncia</italic></source>, <volume>194</volume>, <publisher-name>juliol/agost</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-4-4434"><mixed-citation publication-type="journal"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2015</year>). <article-title>Tocant la prehist&#x00F2;ria</article-title>. <source><italic>Guix</italic></source>, <volume>413</volume>, <fpage>28</fpage>-<lpage>32</lpage>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-5-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2018</year>). <chapter-title>El campo de aprendizaje de La Noguera. Formar desde la arqueolog&#x00ED;a y el patrimonio de la prehistoria en la educaci&#x00F3;n p&#x00FA;blica</chapter-title>. <person-group person-group-type="author"><string-name><given-names>Dins A.</given-names> <surname>Egea Vivancos</surname></string-name>, <string-name><given-names>L.</given-names> <surname>Arias Ferrer</surname></string-name> i <string-name><given-names>J.</given-names> <surname>Santacana i Mestre</surname></string-name></person-group> (<role>coords.</role>), <source><italic>Y la arqueolog&#x00ED;a lleg&#x00F3; al aula: La cultura material y el m&#x00E9;todo arqueol&#x00F3;gico para la ense&#x00F1;anza de la historia y el patrimonio</italic></source>. <publisher-name>Ediciones TREA</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-6-4434"><mixed-citation publication-type="journal"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2018</year>). <article-title>Marilyn Monroe, una rossa tonta? Estereotips i prejudicis de g&#x00E8;nere en la societat contempor&#x00E0;nia</article-title>. <source><italic>Gausac. Publicaci&#x00F3; de Grup d&#x2019;Estudis Locals de Sant Cugat del Vall&#x00E8;s</italic></source>, <volume>51</volume>, <fpage>119</fpage>-<lpage>130</lpage>. <ext-link ext-link-type="uri" xlink:href="https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/376985">https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/376985</ext-link></mixed-citation></ref>
<ref id="ref-7-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2019</year>). <source><italic>Pic, Puc i Mut el mamut. Viure la Prehist&#x00F2;ria amb nenes i nens d'educaci&#x00F3; infantil</italic></source>. <publisher-name>Caridum Educarq</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-8-4434"><mixed-citation publication-type="journal"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2021</year>). <article-title>La mesura del temps a l&#x2019;Educaci&#x00F3; Prim&#x00E0;ria</article-title>. <source><italic>Gausac. Publicaci&#x00F3; de Grup d&#x2019;Estudis Locals de Sant Cugat del Vall&#x00E8;s</italic></source>, <volume>54</volume>, <fpage>131</fpage>-<lpage>144</lpage>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-9-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2022</year>). <chapter-title>Conocer, aprender y divulgar el patrimonio que ya no existe. Una experiencia educativa en la ense&#x00F1;anza secundaria obligatoria</chapter-title>. <person-group person-group-type="author"><string-name><given-names>Dins R.</given-names> <surname>de la Fuente Ballesteros</surname></string-name>, <string-name><given-names>C.</given-names> <surname>Munilla Garrido</surname></string-name>, <string-name><given-names>A.</given-names> <surname>Mart&#x00ED;nez Ezquerro</surname></string-name>, i <string-name><given-names>E.</given-names> <surname>Jim&#x00E9;nez Garc&#x00ED;a</surname></string-name></person-group> (<role>coords.</role>), <source><italic>Concepciones did&#x00E1;ctico-patrimoniales en torno a la educaci&#x00F3;n, la creatividad y las emociones</italic></source>. <publisher-name>Verdelis</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-10-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2022</year>). <chapter-title>Imaginando la prehistoria. Im&#x00E1;genes previas y su reconstrucci&#x00F3;n en el alumnado de ESO</chapter-title>. <person-group person-group-type="editor"><string-name><given-names>Dins A.</given-names> <surname>Escribano-Miralles</surname></string-name>, <string-name><given-names>A.</given-names> <surname>L&#x00F3;pez-Garc&#x00ED;a</surname></string-name>, i <string-name><given-names>M. V.</given-names> <surname>Zaragoza Vidal</surname></string-name></person-group> (<role>eds.</role>), <source><italic>La comprensi&#x00F3;n del mundo actual a trav&#x00E9;s de la did&#x00E1;ctica de las ciencias sociales en el &#x00E1;mbito iberoamericano</italic></source> (<comment>p.</comment> <fpage>209</fpage>&#x2013;<lpage>221</lpage>). <publisher-name>Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-11-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2023</year>). <chapter-title>&#x00BF;Tiene historia el lugar donde vives?: una propuesta did&#x00E1;ctica en relaci&#x00F3;n con el ODS 11, ciudades y comunidades sostenibles</chapter-title>. <person-group person-group-type="author"><string-name><given-names>Dins M.</given-names> <surname>de la</surname></string-name> <string-name><given-names>E.</given-names> <surname>Cambil Hern&#x00E1;ndez</surname></string-name></person-group> (<role>coord.</role>), <person-group person-group-type="author"><string-name><given-names>A. R.</given-names> <surname>Fern&#x00E1;ndez Paradas</surname></string-name></person-group> (<role>coord.</role>), i <person-group person-group-type="author"><string-name><given-names>N.</given-names> <surname>de Alba Fern&#x00E1;ndez</surname></string-name></person-group> (<role>coord.</role>), <source><italic>La did&#x00E1;ctica de las ciencias sociales ante el reto de los Objetivos de Desarrollo Sostenible</italic></source> (<comment>p.</comment> <fpage>1177</fpage>&#x2013;<lpage>1186</lpage>). <publisher-name>Narcea</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-12-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2024</year>). <chapter-title>Acercando a la vivencia de la muerte desde el patrimonio arqueol&#x00F3;gico local: un proyecto de adopci&#x00F3;n patrimonial en una escuela rural en la comarca de la Noguera (Lleida)</chapter-title>. <person-group person-group-type="author"><string-name><given-names>Dins S.</given-names> <surname>Garc&#x00ED;a Ceballos</surname></string-name>, <string-name><given-names>J. M.</given-names> <surname>Gonz&#x00E1;lez Gonz&#x00E1;lez</surname></string-name>, i <string-name><given-names>J. M.</given-names> <surname>Hern&#x00E1;ndez de la Cruz</surname></string-name></person-group> (<role>coords.</role>), <source><italic>Desaf&#x00ED;os para la educaci&#x00F3;n patrimonial. Homenaje a Roser Calaf Masachs</italic></source> (<comment>p.</comment> <fpage>151</fpage>&#x2013;<lpage>166</lpage>). <publisher-name>Dykinson</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-13-4434"><mixed-citation publication-type="journal"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2024</year>). <article-title>El Campo de Aprendizaje de la Noguera, educar desde la Arqueolog&#x00ED;a y la Prehistoria en la educaci&#x00F3;n formal</article-title>. <source><italic>Revista UNES. Universidad Granada</italic></source>, <volume>18</volume>, <fpage>121</fpage>- <lpage>136</lpage>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-14-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2025</year>). <chapter-title>El cofre de la Prehistoria, una propuesta did&#x00E1;ctica del Campo de Aprendizaje de la Noguera en colaboraci&#x00F3;n con el Geoparc Or&#x00ED;gens. UNESCO</chapter-title>. <person-group person-group-type="editor"><string-name><given-names>Dins E.</given-names> <surname>Jim&#x00E9;nez Garc&#x00ED;a</surname></string-name>, <string-name><given-names>C.</given-names> <surname>Munilla Garrido</surname></string-name>, <string-name><given-names>A.</given-names> <surname>Mart&#x00ED;nez Ezquerro</surname></string-name>, i <string-name><given-names>R. de la</given-names> <surname>Fuente Ballesteros</surname></string-name></person-group>, (<role>eds.</role>), <source><italic>Exploraciones sobre el patrimonio y la creatividad: estudios interculturales</italic></source> (<comment>p.</comment> <fpage>32</fpage>&#x2013;<lpage>41</lpage>). <publisher-name>Dykinson</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-15-4434"><mixed-citation publication-type="journal"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Tort</surname>, <given-names>X.</given-names></string-name></person-group> (<year>2021</year>). <article-title>La guerra civil als centres educatius: entendre el conflicte tocant la hist&#x00F2;ria</article-title>. <source><italic>Ebre 38</italic></source>, <volume>11</volume>(<issue>11</issue>), <fpage>221</fpage>-<lpage>232</lpage>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-16-4434"><mixed-citation publication-type="journal"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Tort Bisbal</surname>, <given-names>X.</given-names></string-name></person-group> (<year>2023</year>). <article-title>Las mujeres en la prehistoria: Rompiendo estereotipos desde la educaci&#x00F3;n</article-title>. <source><italic>Iber: Did&#x00E1;ctica de las ciencias sociales, geograf&#x00ED;a e historia</italic></source>, <volume>113</volume>, <fpage>59</fpage>&#x2013;<lpage>64</lpage>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-17-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Tort Bisbal</surname>, <given-names>X.</given-names></string-name></person-group> (<year>2024</year>) <chapter-title>Maletas did&#x00E1;cticas en los campos y entornos de aprendizaje del Departament d&#x2019;Educaci&#x00F3; de la Generalitat de Catalunya</chapter-title>. <person-group person-group-type="author"><string-name><given-names>Dins A.</given-names> <surname>Portela Fort&#x00E1;n</surname></string-name>, i <string-name><given-names>C.</given-names> <surname>Mart&#x00ED;n-Pi&#x00F1;ol</surname></string-name></person-group> (<role>coords.</role>), <source><italic>Maletas did&#x00E1;cticas. Definici&#x00F3;n, modelos y pautes para su dise&#x00F1;o</italic></source>. <publisher-name>Ediciones Trea</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-18-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Feliu Torroella</surname>, <given-names>M.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Jim&#x00E9;nez Torregrossa</surname>, <given-names>L.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Arbon&#x00E9;s Villaverde</surname>, <given-names>G.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Calabuig Serra</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2015</year>). <source><italic>Ciencias sociales y educaci&#x00F3;n infantil (3-6). Cuando desperto el mundo estaba all&#x00ED;</italic></source>. <publisher-name>Biblioteca infantil</publisher-name>, <volume>41</volume>. <publisher-loc>Gra&#x00F3;</publisher-loc>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-19-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name></person-group> (<year>2025</year>). <chapter-title>Contra el olvido. Dos hermanos entre bombas. La Guerra Civil vivida por los ni&#x00F1;os</chapter-title>. <source>Dins <italic>Historia con memoria en la educaci&#x00F3;n: II Congreso Internacional</italic></source> (<publisher-loc>Pamplona/Iru&#x00F1;a</publisher-loc>, <day>14&#x2013;16</day> <comment>de</comment> <month>noviembre</month> <comment>de 2024</comment>) (<comment>p.</comment> <fpage>1645</fpage>&#x2013;<lpage>1660</lpage>). <publisher-name>Gobierno de Navarra</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-20-4434"><mixed-citation publication-type="journal"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ch&#x00E1;fer Buzzi</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2023</year>). <article-title>&#x201C;Male&#x00EF;t Merengue&#x201D;. Apropant un espai de mem&#x00F2;ria de la Guerra Civil a persones de zones actualment en guerra</article-title>. <source><italic>Hermus. Heritage &#x0026; Museography</italic></source>, <volume>24</volume>, <fpage>121</fpage>-<lpage>139</lpage>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-21-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Ch&#x00E0;fer Buzzi</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name></person-group> (<year>2023</year>). <chapter-title>Visita al espacio de memoria de la Batalla del Merengue: recreaci&#x00F3;n hist&#x00F3;rica did&#x00E1;ctica con alumnado de educaci&#x00F3;n secundaria</chapter-title>. <person-group person-group-type="editor"><string-name><given-names>Dins C. R.</given-names> <surname>Garc&#x00ED;a Ruiz</surname></string-name>, <string-name><given-names>A.</given-names> <surname>Razquin Mangado</surname></string-name>, <string-name><given-names>M.</given-names> <surname>del</surname></string-name> <string-name><given-names>M.</given-names> <surname>Felices de la Fuente</surname></string-name>, <string-name><given-names>M. J.</given-names> <surname>L&#x00F3;pez Mart&#x00ED;nez</surname></string-name>, i <string-name><given-names>J. L.</given-names> <surname>Zorrilla Luque</surname></string-name></person-group> (<role>eds.</role>), <source><italic>Educaci&#x00F3;n en memoria hist&#x00F3;rica y democr&#x00E1;tica: curr&#x00ED;culum y experiencias en educaci&#x00F3;n formal, no formal y formaci&#x00F3;n del profesorado</italic></source> (<comment>p.</comment> <fpage>215</fpage>&#x2013;<lpage>223</lpage>). <publisher-name>Dykinson</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-22-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, <string-name><surname>&#x00C1;lvaro</surname>, <given-names>E.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>P&#x00E9;rez &#x00C1;lvaro</surname>, <given-names>C.</given-names></string-name></person-group> (<year>2024</year>). <source><italic>Male&#x00EF;t Merengue. Mem&#x00F2;ries d&#x2019;un soldat de la lleva del biber&#x00F3;</italic></source>. <publisher-name>Cardium EducArq</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
<ref id="ref-23-4434"><mixed-citation publication-type="book"><person-group person-group-type="author"><string-name><surname>Ma&#x00F1;&#x00E9; Orozco</surname>, <given-names>S.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Bardavio Novi</surname>, <given-names>A.</given-names></string-name>, <string-name><surname>Freixes Sans</surname>, <given-names>N.</given-names></string-name>, i <string-name><surname>Margalef Ruana</surname>, <given-names>P.</given-names></string-name></person-group> (<year>2025</year>). <chapter-title>Prehistoria de mujeres. Una propuesta did&#x00E0;ctica, desde la perspectiva de genero, para alumnado de educaci&#x00F3;n secundaria</chapter-title>. <person-group person-group-type="editor"><string-name><given-names>Dins E.</given-names> <surname>Jim&#x00E9;nez Garc&#x00ED;a</surname></string-name>, <string-name><given-names>C.</given-names> <surname>Munilla Garrido</surname></string-name>, <string-name><given-names>A.</given-names> <surname>Mart&#x00ED;nez Ezquerro</surname></string-name>, i <string-name><given-names>R. De la</given-names> <surname>Fuente Ballesteros</surname></string-name></person-group> (<role>eds.</role>), <source><italic>Alrededor del patrimonio y la educaci&#x00F3;n</italic></source> (<comment>p.</comment> <fpage>121</fpage>- <lpage>134</lpage>). <publisher-name>Cuc-Quapeg Edizioni</publisher-name>.</mixed-citation></ref>
</ref-list>
</back>
</article>
