Compromís i pla d’acció tutorial en la formació inicial de mestres: un estudi qualitatiu
Número
Secció
Paraules clau:
compromís acadèmic, formació inicial, mestres, rendiment acadèmic, tutoria universitària
Publicat
Resum
A l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), la incorporació de la tutoria com a funció docent a la universitat és essencial per al desenvolupament integral de l’alumnat. Aquesta recerca busca conèixer l’opinió del professorat i l’estudiantat sobre els recursos docents i institucionals que influeixen en el compromís acadèmic de l’alumnat del grau en Educació Infantil i del grau en Educació Primària i proposar un pla per millorar la tutoria en aquests graus universitaris. S’ha adoptat un disseny qualitatiu exploratori i transversal, basat en entrevistes semiestructurades a dotze docents i un grup de discussió (focus group) amb vint-i-quatre estudiants. Les dades es van analitzar amb Atlas.ti, amb una codificació interjutges per garantir la fiabilitat del procés analític. Mitjançant aquests instruments, es va constatar que el compromís estudiantil és moderat, tot i que molts alumnes el descriuen com a mínim o desvinculat. Tots dos grups identifiquen la docència i la competència del professorat com a factors clau del compromís acadèmic. Tant professorat com alumnat destaquen la necessitat d’un tutor de referència a la facultat i subratllen que el compromís docent influeix en el dels estudiants, fet que evidencia que el Pla d’Acció Tutorial (PAT) és poc conegut i poc aplicat. Els resultats coincideixen parcialment amb estudis previs, i se suggereixen pautes perquè el professorat millori el pla tutorial per afavorir l’èxit acadèmic dels estudiants en oferir-los suport per desenvolupar competència, autonomia i habilitats de relació, amb implicacions directes per a la qualitat docent i el desenvolupament professional dels futurs mestres.Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2026 Comunicació Educativa

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
Álvarez González, M., i Álvarez Justel, J. (2015). La tutoría universitaria: del modelo actual a un modelo integral. Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 18(2), 125–142. https://doi.org/10.6018/reifop.18.2.219671
Álvarez-Pérez, P. R., i López-Aguilar, D. (2019). Perfil d'ingrés i problemes d'adaptació de l'alumnat universitari segons la perspectiva del professorat. Revista Española de Orientación y Psicopedagogía, 30(3), 46–63. https://doi.org/10.5944/reop.vol.30.num.3.2019.26272
Álvarez-Pérez, P. R., López-Aguilar, D., i Garcés-Delgado, Y. (2021). Estudio sobre compromiso y expectativas de autoeficacia académica en estudiantes universitarios de grado. Educar, 57(2), 481–499. https://doi.org/10.5565/rev/educar.1316
Amerstorfer, C. M., i von Münster-Kistner, C. (2021). Student perceptions of academic engagement and student-teacher relationships in problem-based learning. Frontiers in Psychology, 12, 713057. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.713057
Anttila, H., Lindblom, S., Lonka, K., i Pyhältö, K. (2015). The Added Value of a PhD in Medicine--PhD Students' Perceptions of Acquired Competences. International Journal of Higher Education, 4(2), 172–180. https://doi.org/10.5430/ijhe.v4n2p172
Appleton, J., Christenson, S., i Furlong, M. (2008). Student engagement with school: Critical conceptual and methodological issues of the construct. Psychology in the Schools, 45(5), 369–386. https://doi.org/10.1002/pits.20303
Beijaard, D., Meijer, P., i Verloop, N. (2004). Reconsidering research on teachers' professional identity. Teaching and Teacher Education, 20(2), 107–128. https://doi.org/10.1016/j.tate.2003.07.001
Bernal, J., Epelde, A., Gallardo, M. A., i Rodríguez, A. (2014). La música en l'ensenyament-aprenentatge de l'anglès. Eufonía, 60, 50–59.
Branda, S., i Porta, L. (2012). Mestres que marquen. Biografia personal i identitat professional en docents memorables. Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 16(3), 231–243. http://www.ugr.es/~recfpro/rev163COL2.pdf
Carr, S., Colthurst, K., Coyle, M., i Elliott, D. (2012). Attachment dimensions as predictors of mental health and psychosocial well-being in the transition to university. European Journal of Psychology of Education, 28(2), 157-172. https://doi.org/10.1007/s10212-012-0106-9
Christenson, S., Reschly, A., i Wylie, C. (Eds.). (2012). Handbook of research on student engagement. Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4614-2018-7
Connell, J., Spencer, M., i Aber, J. (1994). Educational risk and resilience in African-American youth: Context, self, action, and outcomes in school. Child Development, 65(2), 493–506. https://doi.org/10.1111/j.1467-8624.1994.tb00765.x
Cremades, R., García, D., Ramírez, E., i Miraflores, E. (2016). Acción tutorial en estudiantes de las menciones de educación física y música del grado de maestro en educación primaria. Revista de Investigación Educativa, 34(2), 417–433. https://doi.org/10.6018/rie.34.2.237931
De Jorge, J., Gil, L., Merino, F., i Sanz, M. (2011). Evidència empírica dels motius de l'absentisme en els estudiants universitaris. Revista de Investigación en Educación, 9(2), 76–90. http://reined.webs.uvigo.es/index.php/reined/article/view/115
De la Cruz, G., Chehaybar, E., i Abreu, L. F. (2011). Tutoría en educación superior: una revisión analítica de la literatura. Revista de la Educación Superior, 40(157), 189–209.
Esteban, F., i Mellen, T. (2016). ¿Por qué quieres ser maestro?, ¿cómo es un buen maestro? Ideas para la formación universitaria. Bordón. Revista de Pedagogía, 68(2), 185–198. https://doi.org/10.13042/Bordon.2016.68212
Fernández Martín, F. D., Arco Tirado, J. L., López Ortega, S., i Heilborn Díaz, V. A. (2011). Prevención del fracaso académico universitario mediante tutoría entre iguales. Revista Latinoamericana de Psicología, 43(1), 59–71.
Finn, J. D., i Zimmer, K. S. (2012). Student engagement: What is it? Why does it matter? Dins S. L. Christenson, A. L. Reschly, i C. Wylie (eds.), Handbook of research on student engagement (p. 97–131). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4614-2018-7_5
Flick, U. (2007). Introducción a la investigación cualitativa. Morata.
González-Lorente, C., Martínez-Clares, P., Pérez-Cusó, J., i González-Morga, N. (2023). Tutoría universitaria con Kahoot y foros virtuales: una innovación docente en los grados de educación de la Universidad de Murcia. Revista Complutense de Educación, 34(3), 495–506. https://doi.org/10.5209/rced.79477
Gustems-Carnicer, J., Calderón, C., i Calderón-Garrido, D. (2019). Stress, coping strategies and academic achievement in teacher education students. European Journal of Teacher Education, 42(3), 375–390. https://doi.org/10.1080/02619768.2019.1576629
Gutiérrez, M. P., Rodríguez Conde, M. J., Torrecilla Sánchez, E. M., i Zangrando, V. (2020). Tutoría entre iguales en contextos de educación intercultural. Education in the Knowledge Society, 21, 13. https://doi.org/10.14201/eks.23049
Ivankovich-Guillén, C., i Araya-Quesada, Y. (2011). Focus groups: tècnica d'investigació qualitativa en investigació de mercats. Revista de Ciencias Económicas, 29(1), 545–554. https://doi.org/10.15517/rce.v29i1.7057
Liu, Y. (2024). Effect of teacher–student relationship on academic engagement: the mediating roles of perceived social support and academic pressure. Frontiers in Psychology, 15, 1374950. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2024.1374950
Martínez, I., Esteve, E., Gumbau, S., i Gumbau, R. (2005). Benestar psicològic en estudiants universitaris: facilitadors i obstaculitzadors de l'acompliment acadèmic. Anales de Psicología, 21(1), 170-180. https://revistas.um.es/analesps/article/view/27261
Martínez Clares, P., Pérez Cusó, F. J., González Morga, N., González Lorente, C., i Martínez Juárez, M. (2020). La tutoría universitaria vista por sus alumnos: Propuestas de mejora. Revista de la Educación Superior, 49(195), 55-72. https://doi.org/10.36857/resu.2020.195.1251
Morales, P. (2011). Guía para construir cuestionarios y escalas de actitudes. Universidad Pontificia Comillas. http://www.upcomillas.es/personal/peter/otrosdocumentos/Guiaparaconstruirescalasdeactitudes.pdf
Morcillo-Martínez, A., Infantes-Paniagua, Á., García-Notario, A., i Contreras-Jordán, O. R. (2021). Validación de la versión española de la Escala de Compromiso Académico para Educación Primaria. RELIEVE — Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, 27(2). https://doi.org/10.30827/relieve.v27i2.22769
Navarro Calafell, M., Gustems, J., i Calderón, C. (2024). El papel del compromiso académico en estudiantes de la mención de educación musical. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical, 21, 79–96. https://doi.org/10.5209/reciem.87837
Reeve, J. (2012). A self-determination theory perspective on student engagement. Dins S. L. Christenson, A. L. Reschly, i C. Wylie (eds.), Handbook of research on student engagement (p. 149–172). Springer. https://doi.org/10.1007/978-1-4614-2018-7_7
Salanova, M., Schaufeli, W., Martínez, I., i Bresó, E. (2010). How obstacles and facilitators predict academic performance: The mediating role of study burnout and engagement. Anxiety, Stress, & Coping, 23(1), 53–70. https://doi.org/10.1080/10615800802609965
Sánchez, A., i Boix, J. (2008). La construcció de la identitat i professionalització dels docents novells de l'ESO, a través d'un estudi experimental. Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 12(3). https://www.ugr.es/~recfpro/rev123COL2.pdf
Sánchez, M. (2008). Assessorament a la universitat: posant a treballar l'experiència. Profesorado. Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 12(1), 1–19. https://www.ugr.es/~recfpro/rev121ART7b.pdf
Schiffman, L. G., i Lazar, L. L. (1997). Consumer behavior. Prentice Hall.
Silva, Y., Carena, M., i Canuto, M. (2013). Nivells d'engagement i burnout en voluntaris universitaris: Un estudi exploratori i descriptiu. Boletín de Psicología, 108, 37–57. https://www.uv.es/seoane/boletin/previos/N108-3.pdf
