L’equilibri entre música, didàctica i emoció: una anàlisi transversal dels factors que generen shining eyes des de l’educació infantil fins a la universitat
Número
Secció
Paraules clau:
educació musical, shining eyes, equilibri pedagògic, competències emocionals, formació del professorat
Publicat
Resum
Aquest article investiga el constructe shining eyes (inspirat en Zander i Stone, 2002) com un indicador visible i no verbal de la connexió profunda de l’alumnat amb l’aprenentatge musical. L’objectiu de la investigació és identificar els factors que actuen com a detonants del shining eyes, ja que el terme és la primera vegada que s’aplica al món educatiu. Per poder donar resposta a l’objectiu s’ha fet un estudi de cas múltiple, de tall qualitatiu i interpretatiu, amb una mostra que comprèn 12 docents i 272 estudiants, amb una anàlisi transversal que abasta des de l’educació infantil fins a la universitat. Els resultats, recollits a través d’observacions sistemàtiques i entrevistes a docents, demostren que l’aparició del fenomen shining eyes no és espontània, sinó que depèn de l’equilibri d’una tríada fonamental: la competència emocional del docent, l’estratègia didàctica i la qualitat musical. La recerca també identifica una paradoxa significativa: malgrat que els docent atorguen molt valor a la connexió emocional de l’alumnat, l’agència real de l’alumnat a l’aula encara és limitada (36%). Es conclou que aquest fenomen és el resultat d’una consciència pedagògica que reivindica la humanització del vincle docent-discent i la mirada de l’alumnat com a termòmetre d’èxit pedagògic i benestar en l’educació musical.Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2026 Comunicació Educativa

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 4.0.
The journal Comunicació Educativa is published under a Creative Commons licence.
Descàrregues
Referències
Anguera Argilaga, M. T., i Hernández Mendo, A. (2013). La metodología observacional en el ámbito del deporte [Observational methodology in the field of sport]. E-balonmano.com: Revista de Ciencias del Deporte, 9(3), 135–160.
Bambaeeroo, F., i Shokrpour, N. (2017). The impact of the teachers' non-verbal communication on success in teaching. Journal of Advances in Medical Education & Professionalism, 5(2), 51–59. https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5346168/
Bamford, A. (2009a). The Wow Factor. Waxmann.
Bamford, A. (2009b). El factor ¡Wuau! El impacto de las artes en la educación. Un estudio internacional sobre el impacto de las artes en la educación. Octaedro.
Bisquerra, R. (2005). La educación emocional en la formación del profesorado. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 19(3), 95–114.
Bisquerra, R., i Pérez-Escoda, N. (2007). Las competencias emocionales. Educación XXI, 10, 61–82. https://hdl.handle.net/2445/111324
Campayo-Muñoz, E. Á., i Cabedo–Mas, A. (2016). Música y competencias emocionales: posibles implicaciones para la mejora de la educación musical. Revista Electrónica Complutense de Investigación en Educación Musical – RECIEM, 13. https://doi.org/10.5209/reciem.51864
Coll, C. (2015). La personalització de l’aprenentatge escolar: un repte indefugible. Dins J. M. Vilalta (Dir.), Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015 (pp. 43–104). Fundació Jaume Bofill.
Coll, C., Mauri, T., i Onrubia, J. (2008). Análisis de los procesos de enseñanza y aprendizaje: una aproximación comunicativa e interactiva. Revista de Educación, 348, 15–35.
Csíkszentmihályi, M. (2010). Fluir (flow): Una psicología de la felicidad (14a ed.). Kairós.
Custodero, L. (2005). Observable indicators of flow experience: A developmental perspective on musical engagement in young children from infancy to school age. Music Education Research, 7(2), 185–209. https://doi.org/10.1080/14613800500169431
Gamboa Graus, M. E. (2019). La zona de desarrollo próximo como base de la pedagogía desarrolladora. Didasc@lia: didáctica y educación, 10(4), 33–50.
González-Calvo, G., Varela-Garay, R. M., i Martínez-Álvarez, L. (2019). La formación inicial del profesorado de Educación Musical a debate: un análisis de los planes de estudio. Revista Electrónica de LEEME, 44, 37–54. https://doi.org/10.7203/LEEME.44.15617
Hattie, J. (2009). Visible learning. Routledge.
Karlsen, S. (2011). Using musical agency as a lens: Researching music education from the angle of experience. Research Studies in Music Education, 33(2), 107–121. https://doi.org/10.1177/1321103X11422005
Kvale, S., i Brinkmann, S. (2015). Interviews: Learning the Craft of Qualitative Research Interviewing (3a ed.). Sage Publications
Lacárcel Moreno, J. (2003). Psicología de la música y emoción musical. Educatio Siglo XXI, 20, 213–226. https://revistas.um.es/educatio/article/view/138
Latorre Beltrán, A., Rincón Igea, D., i Arnal Agustín, J. (2005). Bases metodológicas de la investigación educativa. Ediciones Experiencia.
Ortín, R., i González-Martín, C. (2026). Teorización de los Shining eyes: un nuevo constructo para la formación del profesorado de música. Revista Internacional de Educación Musical, 14(1), 159–169. https://doi.org/10.1177/23074841261479150
Reimer, B. (1989). Music Education as Aesthetic Education: Past and Present. Music Educators Journal, 75(6), 22–28. https://doi.org/10.2307/3398114
Rizzolatti, G., i Sinigaglia, C. (2006). Las Neuronas espejo : Los mecanismos de la empatía emocional. Paidós.
Rodgers, C. R., i Raider-Roth, M. (2012). Presence in teaching. Dins C. Day (ed.), Routledge International Handbook of Teacher and School Development (p. 149–158) (1st ed.). Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203815564-18
Saloner, G. (2011). Innovation: A Leadership Essential. BizEd, 10(1), 26–30.
Sandelowski, M. (2010). What's in a name? Qualitative description revisited. Research in Nursing & Health, 33(1), 77–84. https://doi.org/10.1002/nur.20362
Seligman, M. (2002). Authentic happiness: Using the new positive psychology to realize your potential for lasting fulfillment. Free Press.
Stake, R. E. (2006). Multiple case study analysis. The Guilford Press.
Thomas, J., i Harden, A. (2008). Methods for the thematic synthesis of qualitative research in systematic reviews. BMC Medical Research Methodology, 8(1). https://doi.org/10.1186/1471-2288-8-45
Williams, J., Dholakia, N., Zhang, D., i Ostrower, F. (2008). Nonparticipant observation. Dins The SAGE encyclopedia of qualitative research methods. SAGE Publications, Inc., https://doi.org/10.4135/9781412963909.n288
Winnicott, D. W. (1971). Playing and Reality. Tavistock Publications. [Capítol 1: Transitional objects and transitional phenomena, p. 1–25].
Yoon, J., i Rönnlund, M. (2020). Control and agency in student–teacher relations: A cross–cultural perspective on Finnish and Korean comprehensive schools. Education Inquiry, 12(3), 1–19. https://doi.org/10.1080/20004508.2020.1744350
Zander, B., i Stone, R. (2002). The art of possibility. Penguin Books.
Zatorre, R., i Salimpoor, V. N. (2013). From perception to pleasure: Music and its neural substrates. Proceedings of the National Academy of Sciences, 110(Suplement 2), 10430–10437. https://doi.org/10.1073/pnas.1301228110
