Cuentos en árabe de Orán (Argelia): presentación y estudio lingüístico
Número
Secció
Paraules clau:
literatura oral, contes, àrab d’Orà, Algèria, ATU
Publicat
Resum
Presentem en aquest article sis contes en àrab d’Orà que van ser gravats a una informant d’uns 78 anys, el 14 de maig de 2024, natural d’aquesta ciutat. Es tracta dels tipus ATU 51, ATU 159B, ATU 883B-ATU 123, ATU 925, ATU 1351B i ATU 1804B. I en una segona part hi exposem els trets lingüístics més rellevants. Per acabar, hem inclòs un apèndix amb els sis contes, tant en la llengua originària, en transcripció fonètica internacional, com la seva traducció a l’espanyol.Agències de suport
- Este artículo ha sido redactado en el marco de actuación del proyecto de I+D del Ministerio de Ciencia e Innovación «El corpus de la narrativa oral en la cuenca occidental del Mediterráneo: estudio comparativo y edición digital (CONOCOM)» (referencia: PID2021-122438NB-I00), financiado por la Agencia Estatal de Investigación (AEI) y el Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER).
Llicència
Drets d'autor (c) 2025 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Abenójar, Óscar (2018): «La enemistad entre el león y el hombre (ATU 159B): de un apólogo medieval a la tradición oral bereber». eHumanista n.º 39: 689-703.
Abenójar, Óscar (coord.) (2010): Los chacales al bosque y nosotros al camino: literatura oral y folclore de Argelia. Alcalá de Henares: Área de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada de la Universidad de Alcalá, Centro de Estudios Cervantinos; Ciudad de México: Instituto de Investigaciones Filológicas de la UNAM.
Abenójar, Óscar; Messaouda Khirennas (2016): Las granadas de oro y otros cuentos tradicionales del oasis del Mzab (Argelia). Cádiz: Q-book Cultura Integral.
Abenójar, Óscar; Ouahiba Immoune (2014): Cuentos populares de la Cabilia. Madrid: Miraguano.
Abenójar, Óscar; Ouahiba Immoune; Fatima-Zohra Menas (2015): La princesa cautiva y el pájaro del viento. Mitos y cuentos del norte de África. Arganda del Rey: Verbum.
Aceval, Nora (2003): L’Algérie des contes et légendes. Hauts plateaux de Tiaret. Paris: Maisonneuve & Larose.
Al-garnāṭi, Ibn ʿĀṣim (2019): El libro de los huertos en flor (ḥadāʾiq al-azāhir). Cuentos, refranes y anécdotas de la Granada nazarí. Traducción, estudio preliminar y notas de Desirée López Bernal. Granada: Editorial Universidad de Granada
Amrouche, Margerite-Taos (1966): Le grain magique. Contes, poèmes et proverbes berbères de Kabylie. Paris: François Maspero.
Basset, René (1887): Contes berbères. Paris: Ernest Leroux.
Basset, René (1897): Nouveaux contes berbères. Paris: Ernest Leroux.
Basset, René (2008): Contes berbères. Kabyle, Aurès, Sous, Mzab, Ouargla, Figuig, Rif, Cherchel. Introduction et édition de Mohand Lounaci et avant-propos de Guy Basset. Paris: Ibis Press.
Beaussier, Marcelin (1958. 18871): Dictionnaire pratique Arabe-Français. Alger: La Maison des Livres.
Beek, Walter E. A. van (2017): The transmission of Kapsiki-Higi Folktales over two generations. Tales That Come, Tales That Go. Austin: Palgrave Macmillan.
Ben Cheneb, Saâdeddine (1944): Les contes d’Alger. Oran: Éditions Henrys.
Benrejdal, Lounès (2016): Sagesse et contes du terroir. Alger: Éditions Enag.
Boucherit, Aziza (2002): L’arabe parlé à Alger. Aspects sociolinguistiques et énonciatifs. Paris/Louvain: Peeters.
Bourayou, Abdelhamed (1993): Les contes populaires algériens d’expression arabe. Alger: Office des Publications Universitaire.
Camarena, Julio; Maxime Chevalier (1997): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Tomo I: Cuentos de animales. Madrid: Gredos.
Camarena, Julio; Maxime Chevalier (2003): Catálogo tipológico del cuento folklórico español. Tomo IV: Cuento-novela. Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos.
Cantineau, Jean (1940): «Les parlers arabes du département d’Oran». Revue Africaine n.º 84: 220-231.
Cantineau, Jean (1960): Cours de phonétique arabe. (Suivi de notions générales de phonétique et phonologie). Paris: Librairie C. Klincksieck.
Centre D’études Berbères (1965): Trois contes kabyles. Textes et traductions. Fichier de Documentation Berbère (F.D.B.) 85, p. 1-95.
Centre D’études Berbères (1966): Contes merveilleux. Textes et traductions. Fichier de Documentation Berbère (F.D.B.) 90, p. 138-229.
Centre D’études Berbères (1967): Cinq contes kabyles. Textes et traductions. Fichier de Documentation Berbère (F.D.B.) 95, p. 1-97.
Chevalier, Maxime (1983): Cuentos folklóricos españoles del Siglo de Oro. Barcelona: Crítica.
Cortés, Julio (1996): Diccionario de árabe culto moderno. Árabe Español. Madrid: Gredos.
Dermenghem, Émile (1945): Contes kabyles. Alger: Charlot.
Dib, Omar. (2015): Contes du vieux Tlemcen. Suivis de Melgor Le Seigneur Maudit. Alger: El Othmania.
Espinosa, Aurelio (2009): Cuentos populares recogidos de la tradición oral de España. Introducción y revisión de Luis Díaz Viana y Susana Asensio Llamas. Madrid: CSIC.
Fatah, B. (1897): Leçons de lecture & de récitation d’arabe parlé à l’usage des écoles primaires. Choses usuelles. Traduction libre de fables tirées de La Fontaine, de Fenelon, etc. Contes suivis de notes et d’un lexique. Alger: Librairie Adolphe Jourdan.
Frobenius, Leo. (1921-1922): Volksmaerchen und volksdichtungen. Atlantis. Jena: Verlegt bei Eugen Diederichs.
García figueras, Tomás (1989): Cuentos de Yehá. Sevilla: Padilla libros.
Grand’henry, Jacques (1976): Les parler arabes de la région du Mzâb (Sahara algérien) Studies in Semitic Languages and Linguistics 5. Leiden: E. J. Brill.
Guerrero, Jairo (2015): «Preliminary Notes on the Current Arabic Dialect of Oran (Western Algeria)». Graffiti, Writing and Street Art in the Arab World. Romano Arabica núm. XV: 219-233.
Guerrero, Jairo (2016): «A Phonetical Sketch of the Arabic Dialect Spoken in Oran (North-Western Algeria)». En George Grigore y Gabriel Bițună (eds.): Arabic Varieties: Far and Wide. Proceedings of the 11thInternational Conference of AIDA - Bucharest, 2015. București: Editura Universității din București, p. 273-280.
Labed, Zohra (2015): Genealogical Koineisation in Oral Dialectal Arabic: A Case Study. Saarbrücken: Verlag, Lambert Academic Publishing.
Lakhdar-Barka-Baghdadli, Fèrida (2011): «Some General Phonological Futures of a Dialect of West Algeria». En Zoulikha Merad (dir.): Si Tlemcen m’était conté. Tlemcen, capitale de la culture islamique. Vol. I: Sources et lieux de l’écriture. Tlemcen: Département du patrimoine immatériel et chorégraphie, Ministère de la Culture, p. 10-79.
Le Blanc De Prébois, Paul (1897): Essai de contes kabyles. Batna: Imprimérie typographique A. Beun.
Lentin, Albert (1959): Supplément au Dictionnaire pratique arabe-français de Marcelin Beaussier. Alger: La Maison des Livres.
Madouni-La Peyre, Jihane (2014): Arabe algérien-français. Algérie de l’ouest. Paris: L’Asiathèque.
Mameria, Zoubeida (2013): Contes du terroir algérien. 3 vols. Alger: Dalimen.
Mammeri, Mouloud (19801): Contes berbères de Kabylie. Machaho! Tellem chaho! Paris: Pocket.
Marçais, Philippe (1977): Esquisse grammaticale de l’arabe maghrébin. Paris: Maisonneuve.
Mered, Zoulikha (1991): Contes arabes de Tlemcen. Essai d’analyse textuelle. Alger: Entreprise Algérienne de Presse.
Moscoso, Francisco (2005): «Cuento en dialecto árabe urbano de Rabat. Zaṛqa w Maṛqa». En Jordi Aguadé, Ángeles Vicente y Leila Abu-Shams (eds.): Sacrum Arabo-Semiticum. Homenaje al profesor Federico Corriente en su 65 aniversario. Estudios Árabes e Islámicos. Zaragoza: Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, p. 333-348.
Moscoso, Francisco (2012): Aproximación al cuento narrado en árabe marroquí. Suomalaisen Tiedeakatemian Toimituksia Humanora 362. Helsinki: Annales Academiae Scientiarum Fennicae.
Moscoso, Francisco (2020): «El árabe del Sáhara argelino: tipo A de Cantineau. A partir de la obra Dictons et traditions del P. Yves Alliaume». Revista Argentina de Historiografía Lingüística n.º 12 (2): 141-168.
Moscoso, Francisco (2021a): Cuentos del Sáhara argelino. Textos semíticos, Serie Arabica 1. Córdoba: UCOPress.
Moscoso, Francisco (2021b): «Un método inédito para aprender árabe argelino escrito en Mostaganem en los años 1970: presentación, contexto y estudio lingüístico». al-Andalus-Magreb n.º 28: 104.1-24.
Moulièras, Auguste (1893-1897): Légendes et contes merveilleux de la Grande Kabylie. 2 vols. Alger: Publications de l’École des Lettres.
Muñoz, Tània (2023): «La narració oral a les comarques de Castelló: recopilació i anàlisi del corpus de folklore narratiu». [Tesi doctoral]. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. disponible en http://hdl.handle.net/10803/688784 [fecha de consulta: junio de 2024].
Rivière, Joseph (1882): Contes populares de la Kabylie du Djurdjura. Paris: Ernest Leroux.
RondCat: cercador de la rondalla catalana. Arxiu de Folklore. Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili http://rondcat.arxiudefolklore.cat/ [fecha de consulta: junio de 2024].
Sallam, J.; G. Lachance. (1942): الطريقة الجديدة المتدرّجة في تعليم العربيّة العامّيّة لأحد الآباء البيض (aṭ-ṭarīqa l-ğadīda l-mutadarriğa fi ta ʿlīm al- ʿarabiyya l- ʿāmmiyya l-aḥad al-abā ʾ al-buyaḍ). Méthode progressive pour l’étude de l’arabe parlé de l'un des Pères Blancs. 2 vols. Alger: Maison-Carrée.
Soualah, Mohammed (1947): Cours supérieure d’arabe parlé d’après la Méthode directe. La Société musulmane. Origines, Mœurs et Coutumes des groupements ethniques (Arabes, Maures, Berbères, Nègres, Nomades). Illustrations d’Herzig. Nouvelle édition augmentée de Notions d’Hygiène et d’Illustrations. Alger: Éditions La Typo-Litho et Jules Carbonel.
Thomas De Antonio, Clara María (1993): «Ŷuḥā, un personaje popular en el Magreb y en todo el mundo árabe». al-Andalus-Magreb n.º 1: 187-223.
Uther, Hans-Jörg (2004): The Types of International Folktales. A Classification and Bibliography. Based on the System of Antti Aarne and Stith Thompson. Part I: Animal Tales, Tales of Magic, Religious Tales, and Realistic Tales, with an Introduction. Part II: Tales of the Stupid Ogre, Anecdotes and Jokes, and Formula Tales. Part III. Appendices. FF communications 284, 285 y 286. Helsinki: Academia Scientiarum Fennica.
