Storytime: when personal experience narratives become a TikTok trend
Número
Secció
Paraules clau:
folklore digital, narratives personals, històries de TikTok, actuació, històries compartides
Publicat
Resum
Les plataformes de xarxes socials han transformat fonamentalment els patrons de comunicació i interacció humana. TikTok combina contingut de vídeo en format curt amb un algoritme de recomanació altament optimitzat, però les característiques més distintives continuen sent la ràpida circulació i l’adopció de tendències. Mentre que moltes modes s’esvaeixen ràpidament a la plataforma, un fenomen durador s’hi ha consolidat: la narració d’històries personals sota el lema “Storytime”. Aquests relats en primera persona (des d’anècdotes quotidianes fins a experiències que canvien la vida) serveixen tant per construir identitats socials i familiars compartides com per presentar aquestes identitats a audiències més àmplies, que al seu torn formen significats i creences col·lectives al voltant d’un sol esdeveniment o una narrativa extensa. Transportada a l’entorn digital, la narració d’històries personals adquireix noves funcionalitats que la distingeixen com un gènere a la intersecció del folklore digital i dels estudis de narrativa personal. Aquest article utilitza un enfocament de mètodes mixtos de folklore digital per descriure les característiques formals de la tendència de l’storytime de TikTok i analitzar les reaccions de l’audiència a través de fils de comentaris i mètriques d’interacció. Trobem que els vídeos de Storytime s’adhereixen consistentment a una estructura de narrativa reconeguda, aprofiten les funcionalitats de la plataforma per millorar la ressonància emocional i fomentar la cointerpretació comunitària. Aquests descobriments il·lustren com les plataformes digitals remodelen les tradicionals pràctiques de narració d’històries i ofereixen noves perspectives sobre el paper de les narratives personals en els públics en xarxa.
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2026 Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’atribució de Creative Commons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Abidin, Crystal (2016): «Visibility labour: Engaging with influencers’ fashion brands and #OOTD advertorial campaigns on Instagram». Media International Australia vol. 161 núm. 1: 86-100. https://doi.org/10.1177/1329878X16665177
Bauman, Richard (1977): Verbal Art as Performance. Rowley, Mass: Newbury House Publishers.
Baym, Nancy K. (2010): Personal connections in the digital age. Cambridge: Polity Press.
Blank, Trevor J. (2009): Folklore and the Internet: Vernacular expression in a digital world. Logan: Utah State University Press.
Bond, Stephen D. (1993): Living myth. Boston: Shambhala.
Braid, Donald (1996): «Personal narrative and experiential meaning». Journal of American Folklore vol. 109 núm. 431: 5-30.
Braun, Virginia; Victoria Clarke (2006): «Using thematic analysis in psychology». Qualitative Research in Psychology vol. 3 núm. 2: 77-101. https://doi.org/10.1191/1478088706qp063oa
Buccitelli, Anthony B. (2012): «Performance 2.0: Observations toward a theory of the digital performance of folklore. In Trevore Blank (ed.) Folk culture in the digital age: The emergent dynamics of human interaction. Logan: Utah State University Press, p. 60-84.
Buccitelli, Anthony B. (2013): «Virtually a Local: Folk Geography, Discourse, and Local Identity on the Geospatial Web». Western Folklore vol. 72 núm. 1: 29-58.
Buccitelli, Anthony B. (2022): «Parsing (Digital) Vernacular Heritage: The Case of Toontown». In Mishra Deepanjali; Sasmita Samanta (eds.) Digitalization of Culture Through Technology. Routledge, p. 290-302.
Bucher, Taina (2018): If…then: Algorithmic power and politics. Oxford: Oxford University Press.
Budka, Philipp (2011): «From cyber to digital anthropology to an anthropology of the contemporary?». Workshop «Cyberculture», German Anthropological Association, University of Vienna, 15 September 2011.
Burgess, Jean; Joshua Green (2018): YouTube: Online video and participatory culture (2nd ed.). Cambridge: Polity Press.
Campbell, Joseph (1949): The hero with a thousand faces. Princeton: Princeton University Press.
de Seta, Gabriele (2020): «Digital folklore». In Jens Hunsinger, Matthew Allen & Lisbeth Klastrup (eds.). Second international handbook of Internet research. Dordrecht: Springer, p. 167-184. https://doi.org/10.1007/978-94-024-1555-1_36
Dobson, Amy Shields (2015): Postfeminist digital cultures: Femininity, social media, and self-representation. London: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1057/9781137404206
Eriksson, Moa (2021): «Algorithmic closeness in mourning: Vernaculars of the hashtag #grief on TikTok». Social Media + Society vol. 7 núm. 3: 1-12. https://doi.org/10.1177/20563051211042396
Gaydos, Helen L. (2005): «Understanding personal narratives: An approach to practice». Journal of Advanced Nursing vol. 49 núm. 3: 254–259. https://doi.org/10.1111/j.1365-2648.2004.03284.x
Gilmore, Leigh (1994): «Policing truth: Confession, gender, and autobiographical authority». In James Olney (ed.). Autobiography and postmodernism. Amherst: University of Massachusetts Press, p. 54-78.
Goffman, Erving (1959): The Presentation of Self in Everyday Life. Garden City, NY: Doubleday.
Hewlett-Hall, Joseph (2023): Folklore, Storytelling and Coping with the Internet on TikTok. Teaching Anthropology vol. 12 núm. 1: 48-60. https://doi.org/10.22582/ta.v12i1.680.
Jackson, Michael (2002): The Politics of Storytelling: Violence, Resilience and Meaning. Copenhagen: Museum Tusculanum Press.
Jenkins, Henry (2006): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. NYU Press. http://www.jstor.org/stable/j.ctt9qffwr.
Jung, Carl G. (1959): The archetypes and the collective unconscious (2nd ed.). Princeton: Princeton University Press.
Kaye, David B. V.; Xiaohui Chen; Jing Zeng (2021): «The co-evolution of TikTok and music consumption». Social Media + Society vol. 7 núm. 3: 1-13. https://doi.org/10.1177/2050157920952120
Kozinets, Robert V. (2010): Netnography: Doing ethnographic research online. London: SAGE.
Kozinets, Robert V. (2019): Netnography: The essential guide to qualitative social media research (2nd ed.). London: SAGE.
Krawczyk-Wasilewska, Violetta (2016): Folklore in the digital age: Collected essays. Łódź: University of Łódź Press.
Labov, William; Joshua Waletzky (1967): «Narrative analysis: Oral versions of personal experience». In June Helm (ed.). Essays on the verbal and the visual arts. Seattle: University of Washington Press, p. 3-38.
Levoy, Gregg (1997): Callings: Finding and Following an Authentic Life. New York: Harmony Books.
Lialina, Olia; Dragan Espenschied (eds.) (2009): Digital folklore: To computer users, with love and respect. Stuttgart: Merz & Solitude.
Liber, Emily; Yashin Yogarajah; Austin T. Locke (2023): «The TikTok of teaching: The pedagogical possibilities of collaborative digital ethnography». Teaching Anthropology vol. 12 núm. 1: 1-10. https://doi.org/10.22582/ta.v12i1
Markham, Annette N; Elizabeth Buchanan (2012): Ethical decision-making and Internet research: Recommendations from the AoIR Ethics Working Committee (Version 2.0). Association of Internet Researchers. http://aoir.org/reports/ethics2.pdf
Meral, Kübra Z. (2021): «Social media short video-sharing TikTok application and ethics: Data privacy and addiction issues». In Multidisciplinary approaches to ethics in the digital era. Hershey, PA: IGI Global, p. 147-165.
Ong, Walter J. (1982): Orality and literacy: The technologizing of the word. London: Methuen.
Page, Ruth E. (2012): Stories and social media: Identities and interaction. London & New York: Routledge. https://doi.org/10.4324/9780203148617
Page, Ruth E. (2018): Narratives online: Shared stories in social media. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316492390
Polkinghorne, Donald E. (1988): Narrative knowing and the human sciences. Albany: State University of New York Press.
Riessman, Catherine K. (2008): Narrative methods for the human sciences. London: SAGE.
Saldaña, Johnny (2021): The coding manual for qualitative researchers (4th ed.). London: SAGE.
Spender, Stephen (1980): «Confessions and autobiography». In Autobiography: Essays theoretical and critical. Princeton: Princeton University Press, p. 115-122. https://doi.org/10.1515/9781400856312.115
Townsend, Leanne; Claire Wallace (2016): Social media research: A guide to ethics and best practice. Aberdeen: University of Aberdeen.
Underberg, Natalie M; Elayne Zorn (2016): Digital ethnography: Anthropology, narrative, and new media. London: Bloomsbury Academic.
Van Dijck, José; Thomas Poell; Martijn de Waal (2018): The platform society: Public values in a connective world. Oxford: Oxford University Press.
Zimmer, Michael (2010): «‘But the data is already public’: On the ethics of research in Facebook». Ethics and Information Technology vol. 12 núm. 4: 313-325. https://doi.org/10.1007/s10676-010-9227-5
