Anàlisi del potencial de la custòdia fluvial a Catalunya i propostes d'innovació
Número
Secció
Paraules clau:
custòdia del territori, custòdia fluvial, aigües privades, domini públic hidràulic
Publicat
Resum
La necessitat de millorar la conservació dels espais aquàtics d'aigua dolça ha obligat a superar la tradicional actuació de l'Administració, per actuar, també, en els espais naturals privats. La intervenció de nous actors com el propietari dels terrenys i la societat civil, a través de les entitats de custòdia, s'ha emmarcat en els acords de custòdia del territori.
L'actuació de la custòdia en aquests espais (la custòdia fluvial, CF) està subjecta a límits legals, com ara l'encaix amb la directiva marc de l'aigua, la determinació de l'àmbit d'actuació i de les administracions competents implicades. A Catalunya, les dades de l'últim inventari (2009) mostren que s'han realitzat 176 acords, que es desglossen en 5 tipus diferents. La protecció de gairebé 32.000 ha, tant en finques privades com públiques, posa de manifest el potencial d'aquests instruments, i la seva progressiva consolidació.
Es proposa la intervenció de la CF en els recursos hídrics, independentment de la finca on es troben, per intervenir en els cabals de manteniment i les aigües regenerades. També es planteja el cas de les aigües privades, en què les entitats de CF podrien intervenir per garantir l'ús sostenible del recurs.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
