El reconocimiento de los derechos de la Naturaleza en Canadá: el caso del río Magpie /Mutehekau Shipu
Número
Secció
Paraules clau:
Personalidad jurídica de los ríos, Derechos de la Naturaleza, Derechos de los Ríos, Mutehekau Shipu, Río Magpie, Derecho de Aguas Canadiense.
Publicat
Resum
En febrero de 2021, el río Magpie, también conocido como Mutehekau Shipu en lengua Innu, fue reconocido legalmente como una entidad viva con derechos, por el Consejo Innu de Ekuanitshit y el Condado Regional de Minganie en Côte-Nord, Quebec, Canadá. Este río desempeña un papel integral en la comunidad Indígena Innu, y su reconocimiento como persona jurídica afirma los derechos bioculturales que existen desde hace mucho tiempo entre el río y el pueblo originario. Por primera vez en Canadá, la introducción de los derechos de la Naturaleza permite afirmar la importancia de la cosmología Innu en el contexto jurídico de este país. Este documento explora en primer lugar, el camino emprendido que permitió reconocer la personalidad jurídica y los derechos del río Magpie, incluyendo los efectos potenciales de esta designación. En segundo lugar, se evalúan las dinámicas de los ordenamientos jurídicos en juego y se demuestra cómo el reconocimiento desafía los paradigmas coloniales antropocéntricos. En tercer lugar, analizamos cómo la estructura jurídica de Canadá propicia un enfoque dinámico entre diferentes órdenes jurídicos que puede dar vida a nuevos modelos de preservación de la naturaleza para las generaciones venideras.
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2022 Els/les autors/autores
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
