Del dret romà a l’actualitat: la funció social de la propietat en la protecció del medi ambient
Número
Secció
Paraules clau:
Propietat privada , funció social , dret ambiental , sostenibilitat, servituds ecològiques , responsabilitat ambiental , mercats de carboni , pagaments per serveis ambientals , justícia ambiental
Publicat
Resum
Aquest article analitza la transformació del dret de propietat al llarg de la seva evolució històrica. Una transformació que ha anat atorgant un paper cada vegada més central a la funció social que, al seu torn, ha incorporat progressivament la protecció mediambiental. S’examina com la propietat, tot i no concebre’s ja com un dret absolut, es manté com un dret fonamental subjecte a límits derivats de la seva funció social. En aquest marc, el principi de funció social es presenta com a eix normatiu que permet integrar les exigències ecològiques. El treball explora, a més, els mecanismes legals que subordinen l’ús del sòl a finalitats ambientals —com les servituds ecològiques, les restriccions urbanístiques i la responsabilitat ambiental—, i avalua críticament els instruments de mercat, com els pagaments per serveis ambientals i els mercats de carboni. Mitjançant un enfocament històric, comparat i crític, es conclou que la propietat pot esdevenir una eina útil per a la sostenibilitat, sempre que el seu exercici respongui als principis de justícia ambiental i protecció del bé comú.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2025 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Aguilera Vaqués, M. (2024): “Artículo 33”, en Montesinos Padilla, Carmen (coord.), Sáiz Arnaiz, Alejandro; Bustos Gisbert, Rafael (dirs.), Comentarios a la Constitución Española: En memoria de Pablo Pérez Tremps, Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Vol. 1, pp. 680-688.
Alexander, Gregory S.; Peñalver, Eduardo M. (2012): An Introduction to Property Theory. Cambridge University Press.
Bernard Mainar, Rafael (2019): “A propósito de una pretendida función social de la propiedad en el Derecho romano: Una visión actual bajo el prisma del análisis económico del Derecho”, en Revista Internacional de Derecho Romano, (octubre), pp. 46–150.
Bleuel, Sebastian (2023): Including Forest Carbon Credits in Compliance Emission Markets, Tesis doctoral, Universität Ulm. Disponible en: https://oparu.uni-ulm.de/xmlui/bitstream/123456789/52327/1/Dissertation_Bleuel.pdf
Coelho, Nayra Rosa; Gomes da Silva, Andréa; Jodas, Natália (2024): “Elementos esenciales del pago por servicios ambientales”, en Veredas do Direito, vol. 21, e212734. Disponible en: https://doi.org/10.18623/rvd.v21.2734-esp
Corpas Pastor, Luis (2024): “Propuesta de lege ferenda desde el Derecho civil a la Ley 26/2007, de 23 de octubre, de responsabilidad medioambiental”, en IUS ET SCIENTIA, núm. extraordinario, Universidad de Sevilla, pp. 139–164. Disponible en: https://revistascientificas.us.es/index.php/ies/article/download/25605/22870
D’Ors, Álvaro; Hernández-Tejero Jorge, Francisco (eds.) (1975): El Digesto de Justiniano (T. III). Pamplona: Aranzadi.
Duguit, Léon (1920): Les transformations générales du droit privé depuis le Code Napoléon, Paris: Librairie Félix Alcan (2ᵉ éd.).
Facchini, François; Falque, Max (2022): “Droit de propriété et protection de l’environnement”, en Journal des Libertés, núm. 18, pp. 95–112. Disponible en: https://hal.science/hal-03938747
Esteve Pardo, José (2015): Derecho ambiental y principio de precaución, Madrid: Marcial Pons, pp. 97–101.
Falque, Philippe; Facchini, Christophe (2022): “Les paiements pour services environnementaux: instruments contractuels sans réelle efficacité juridique ?”, en Journal des Libertés, núm. 18, pp. 104–112. Disponible en: https://doi.org/10.3917/jdl.018.0104
Fernández de Buján, Antonio (2006): “El ager publicus: titularidad y régimen jurídico en la República romana”, en Revista de Derecho de la UNED, núm. 33, pp. 25–43.
Fitzmaurice, M. (2018): “Market-Based Environmental Governance and Human Rights: Challenges in Land Use and REDD+”, en Journal of Environmental Law, vol. 30, núm. 2, pp. 265–289. Disponible en: https://doi.org/10.1093/jel/eqy008
GARCÍA DE ENTERRÍA, Eduardo (1991): “La función social de la propiedad en la Constitución”, en Revista de Administración Pública, núm. 124, pp. 75–100.
Gómez Rojo, María Encarnación (2009): “Precedentes de protección medioambiental en el Derecho Histórico Español de la Edad Moderna”, en Arancibia Mattar, Jaime; Martínez Estay, José Ignacio (coord.), La primacía de la persona: Estudios en homenaje al Profesor Eduardo Soto Kloss, Santiago de Chile: Legal Publishing, Abeledo Perrot, pp. 641–654.
Gray, K.; Gray, S. (2011): “Property and Environment: Thoughts on an Evolving Relationship”, en The Cambridge Law Journal, 70 (3), pp. 565–589. https://doi.org/10.1017/S0008197311000813
Grinlinton, David (2023): “The Intersection of Property Rights and Environmental Law”, en Environmental Law Review, vol. 25, núm. 3, pp. 202–218. Disponible en: https://doi.org/10.1177/14614529231193804
Grimonprez, Benoît (2015): “La fonction environnementale de la propriété”, en Revue Trimestrielle de Droit Civil, núm. 3, pp. 539–550.
Karsenty, Alain; Vogel, Assem y Castell, Frédéric (2014): “'Carbon rights', REDD+ and payments for environmental services”, en Environmental Science & Policy, vol. 35, pp. 19–27. Disponible en: https://doi.org/10.1016/j.envsci.2012.10.010
Kerr, R. Baine (2022): “Governing carbon markets: Accountability, legitimacy, and the Paris Agreement”, en Environmental Politics, vol. 31, núm. 5, pp. 771–792. Disponible en: https://doi.org/10.1080/09644016.2022.2040227
Korngold, Gerald (2011): “Globalizing Conservation Easements: Private Law Approaches for International Environmental Protection”, en Wisconsin International Law Journal, vol. 28, pp. 565–620.
Kosoy, Nicolás; Corbera, Esteve (2010): “Payments for ecosystem services as commodity fetishism”. Ecological Economics, vol. 69 (6), pp., 1228–1236. https://doi.org/10.1016/j.ecolecon.2009.11.002
Larson, Anne M.; Barry, Deborah y Dahal, Ganga R. (2014): Tenure Rights and Access to Forests: A Training Manual for Research, Center for International Forestry Research (CIFOR). Disponible en: https://www.cifor.org/publications/pdf_files/Books/BLarson1401.pdfLorenzetti.
Ricardo, Luis Lorenzatti (2010): Justicia colectiva: medio ambiente, derechos de incidencia colectiva, proceso colectivo, Santa Fe: Rubinzal-Culzon.
Lohmann, Larry (2006): “Carbon Trading: A Critical Conversation on Climate Change, Privatisation and Power”, en Development Dialogue, núm. 48, p. 3.
Maguire, Rowena; Phillips, Angela (2011): The role of property law in environmental management: An examination of environmental markets, Queensland University of Technology. Disponible en: https://eprints.qut.edu.au/46858/2/46858.pdf
Maguire, Rowena; Phillips, Angela (2022): “Legal frameworks for carbon markets: Property, rights and the environment”, en Environmental and Planning Law Journal, vol. 39, núm. 2, pp. 89–107.
Marion Suiseeya, Kimberly R., (2017): “Contesting Justice in Global Forest Governance: The Promises and Pitfalls of REDD+”, en Conservation and Society, vol. 15, n.º 2, pp. 189–200. Disponible en: https://journals.lww.com/coas/fulltext/2017/15020/contesting_justice_in_global_forest_governance_.7.aspx
Martínez Vázquez de Castro, Luís (2009): “Servidumbres ecológicas o ambientales”, en Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, núm. 775, pp. 2319–2350. Disponible en: https://core.ac.uk/download/pdf/304371912.pdf
Martínez-Calcerrada y Gómez, Luís (2002): “El medio ambiente y el Derecho civil. Homenaje a la obra del Profesor Díez Picazo”, en Actualidad Administrativa, núm. 19, semana del 6 al 12 de mayo, Editorial La Ley, pp. 501–510.
Maza Rojas, B.; Barkmann, J.; Walter, F. V. y Marggraf, R. (2015): “Efficiency and distributional impacts of Payment for Environmental Services schemes”, CABI Digital Library. Disponible en: https://www.cabidigitallibrary.org/doi/full/10.5555/20173233477
McLaughlin, Nancy A.(2024): “Keeping the Perpetual in Florida’s Conservation Easements”, en FIU Law Review, vol. 18, pp. 101–136. Disponible en: https://ecollections.law.fiu.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1606&context=lawreview
Petit, Carlos (2014): “Servidumbres prediales y derecho del medio ambiente”, en VV.AA., Estudios sobre Derecho Ambiental y Ordenación del Territorio, Huelva: Universidad de Huelva, pp. 45–67.
Rey Martínez, Fernando (1994). La propiedad privada en la Constitución española. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Robinson, E. J. Z., Albers, H. J., & Ashwini, P. (2019). The impact of REDD+ payments on communal land use and local elite capture: A case for common property carbon rights. International Review of Environmental and Resource Economics, 13(1-2), 1–34. https://doi.org/10.1561/101.00000107
Rosas Andreu, Jaime (2023): “La función ambiental de la propiedad civil: la crisis de la división entre derecho público y derecho privado”, en Revista de Derecho Ambiental, núm. 19, pp. 45–77.
Ruiz-Pino, Salvador (2022): “Algunos precedentes históricos de protección o defensa de los recursos naturales y la salubritas en Roma”, en Revista Digital de Derecho Administrativo, (28) https://revistas.uexternado.edu.co/index.php/Deradm/article/view/4831
Torrent, Armando (2013): “La recepción del derecho justinianeo en España en la Baja Edad Media (siglos XII–XV). Un capítulo en la historia del derecho europeo”, en Revista Internacional de Derecho Romano, núm. 10, pp. 1–19.
Villacís, B.; Barkmann, J.; Walter, F. y Marggraf, R. (2015): Impactos en la eficiencia y efectos distributivos de los esquemas de pagos por servicios ambientales, Universidad Regional Amazónica Ikiam; Georg-August-Universität Göttingen. Disponible en: https://www.cabidigitallibrary.org/doi/full/10.5555/20173233477
Winter, Gerd (ed.) (2016): Property and Environmental Protection in Europe, Groningen: Europa Law Publishing
Zamora Manzano, José Luis (2003). Precedentes romanos sobre el Derecho ambiental: La contaminación de aguas, canalización de las aguas fecales y la tala ilícita forestal, Madrid: Edisofer.
