Dificultats del control judicial de la discrecionalitat administrativa en matèria de recursos hídrics
Número
Secció
Paraules clau:
control judicial, discrecionalitat , planificació hidrològica , participació pública , activitat impugnable , dèficit d’execució
Publicat
Resum
La sostenibilitat hídrica requereix harmonitzar les demandes econòmiques amb la protecció ambiental, un equilibri que sovint genera tensions. Correspon a l'Administració resoldre aquestes tensions mitjançant les seves decisions, però en els estats democràtics de dret, les persones afectades i les associacions ecologistes, amb una participació activa en els processos de presa de decisions, han de poder impugnar-les davant dels tribunals. No obstant això, la discrecionalitat administrativa —especialment en matèria d’inversions i d’estratègies— dificulta aquest control judicial, ja que moltes decisions no són directament impugnables. A més, els plans hidrològics, malgrat el seu abast, es troben condicionats per limitacions pressupostàries que n’impedeixen l’exigència d’execució, en contradicció amb el dret europeu. A tot això s’hi afegeix que determinats principis jurídics, com el de precaució, per la seva indeterminació, amplien la discrecionalitat en decisions específiques, podent restringir activitats econòmiques sostenibles sense una justificació suficient. El Tribunal Suprem, en la seva jurisprudència, ha adoptat una actitud deferent, limitant-se a una revisió superficial de la coherència normativa, fet que redueix encara més el control judicial en assumptes ambientals complexos. Davant d’aquest panorama, avançar cap a la sostenibilitat exigeix reforçar la transparència i garantir un control més efectiu sobre les decisions administratives. Només mitjançant un diàleg real —també en seu judicial— serà possible construir solucions que contribueixin a retrobar la pau amb la natura.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2025 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Bacigalupo Saggese. Mariano (2025): “La vinculación de la Administración Pública a la ley y el derecho”, en Manual de Derecho administrativo, Marcial Pons 2025, pp. 141 y ss.
Caro-Patón Carmona, Isabel (2020): ¿Quién paga las multas de las depuradoras?, en Blog del periódico Iagua <https://www.iagua.es/blogs/isabel-caro-paton/quien-paga-multas-depuradoras> [Última consulta, 20 diciembre 2025].
Caro-Patón Carmona, Isabel (2023): “Sobre el justo equilibrio entre los beneficios ambientales derivados de los caudales ecológicos y los usos del agua”, en Revista Aranzadi de derecho ambiental, núm. 55, pp. 11-25.
Carro Fernández-Valmayor, José Luis (2025): Ley y Administración pública: una contribución a la historia dogmática del principio de legalidad administrativa Iustel.
Fanlo Loras, Antonio (2021): “Los caudales ecológicos como herramienta para armonizar los objetivos ambientales y socio-económicos de la planificación hidrológica”, en Revista Aranzadi de derecho ambiental, núm. 49, pp. 11-23.
Fanlo Loras, Antonio (2023): “Tribunal Supremo y régimen de caudales ecológicos del Tajo”, en Revista Aranzadi de derecho ambiental, núm. 54, pp. 21-49.
Martín-Retortillo Baquer, Sebastián (1997): Derecho de aguas, Madrid: Civitas.
Navarro Ortega, Asensio (2014): El régimen jurídico de las aguas de transición: un punto de encuentro entre la legislación de aguas y la de costas, Tesis Doctoral defendida en 2014 en la Universidad de Granada, <https://digibug.ugr.es/bitstream/handle/10481/32663/23539884.pdf?sequence=1&isAllowed=> [Última consulta, 20 diciembre 2025].
Rodríguez De Santiago, José María (2016): Metodología del Derecho administrativo. Reglas de racionalidad para la adopción y el control de la decisión administrativa, Madrid: Marcial Pons.
Rodríguez De Santiago, José María (2023): Planes administrativos. Una teoría general del plan como forma de actuación de la Administración, Madrid: Marcial Pons.
Salamero Teixidó, Laura (2025): “Las crisis hídricas Los planes de gestión del riesgo de inundación como instrumento de coordinación frente a este fenómeno hidrológico extremo” ponencia presentada en el XIX Congreso de la Asociación Española de Profesores/as de Derecho Administrativo, El Derecho de aguas en España: cuarenta años después.
Salgado Pontón, Sofía (2015): Planificación hidrológica y salvaguarda de captaciones de agua destinadas al consumo humano: los perímetros de protección, Pamplona: Aranzadi.
