La incidència dels riscos laborals mediambientals en el sector de la construcció
Número
Secció
Paraules clau:
Riscos laborals mediambientals , Seguretat i salut en el treball, Sector de la construcció , Treballs a l´aire lliure , Fenòmens meteorològics adversos, Altes temperatures , Negociació col·lectiva
Publicat
Resum
El sector de la construcció és especialment sensible a l’impacte de l’emergència climàtica, tant pel que fa al volum d’ocupació (que està augmentant a causa de l’efecte negatiu del canvi climàtic sobre les infraestructures i de la necessitat d’adaptar les edificacions), com pel que respecta a la tutela de la seguretat i la salut de les persones treballadores davant dels anomenats “riscos laborals mediambientals” (que originen un nombre creixent d’accidents de treball en l’activitat constructiva i representen un desafiament en matèria preventiva).
En els darrers anys s’han produït avenços importants en la protecció davant dels fenòmens meteorològics adversos, especialment pel que fa a les altes temperatures (gràcies als RDL 4/2023 i 8/2024). Les reformes legals dutes a terme afecten de ple l’activitat constructiva per la incidència significativa que tenen els riscos mediambientals en aquest àmbit d’activitat, on nombrosos treballs es desenvolupen a l’aire lliure.
De manera àgil i pionera, la negociació col·lectiva del sector de la construcció (tant a escala estatal com provincial), a més d’ocupar-se d’adaptar les noves obligacions legals a aquest àmbit singular, ha regulat diversos aspectes relatius a l’adaptació dels temps d’exposició a les temperatures elevades (amb la consegüent reducció o modificació de la jornada laboral o el canvi dels calendaris de treball durant l’època estival) i ha establert també mesures de protecció davant de les radiacions solars.
Aquests progressos —encara insuficients— evidencien la clara preocupació existent en el sector de la construcció pels riscos mediambientals i constitueixen un exemple de l’ús adequat que s’està fent de les nombroses possibilitats que ofereix la negociació col·lectiva verda.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2026 Revista Catalana de Dret Ambiental

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
Álvarez Cuesta, Henar (2025): “Los retos de la negociación colectiva ´verde`”, Revista Catalana de Dret Ambiental, Vol. 16, núm. 1, pp. 1-34.
Conde Colmenero, Pilar (2025): “La gestión ambiental de las empresas y el Derecho Ambiental del Trabajo: transparencia ambiental empresarial y participación de las personas trabajadoras en la transición verde”, en Miñarro Yanini, Margarita y Molina Navarrete, Cristóbal (dirs.), Garantías ecojurídicas para una transición verde socialmente justa. Entre (escasos) avances y (muchas) resistencias, Granada: Comares, pp. 171-193.
Consejo Económico y Social (2024): “Impacto socioeconómico y laboral del cambio climático”, en Memoria sobre la situación socioeconómica y laboral de España, 2023, Documentos CES.
Comisión Europea (2021): Marco Estratégico de la Unión Europea en materia de seguridad y salud en el trabajo 2021-2027. La seguridad y salud en el trabajo en un mundo laboral en constante transformación, Bruselas, 28.6.2021 COM(2021) 323 final.
Inspección de Trabajo y Seguridad Social (2025): Guía de actuación inspectora. Fenómenos meteorológicos adversos (versión junio 2025, revisada), Madrid: Ministerio de Trabajo y Economía Social.
Igartúa Miró, Mª Teresa (2023): Sistema de Prevención de Riesgos Laborales, 6ª edición, Madrid: Tecnos.
Igartúa Miró, Mª Teresa (2022): “Prevención de riesgos laborales y cambio climático”, Revista de Trabajo y Seguridad Social. CEF, núm. 469, pp. 47-89.
Lantarón Barquín, David (2025): “Onomástica y reforma de la prevención de riesgos laborales: ¿baño en la fuente de la juventud o metamorfosis?”, Briefs AEDTSS, 124, Asociación Española de Derecho del Trabajo, pp. 1-4.
Martínez Barroso, M.ª R. (2017): “Construcción”, en AA.VV. (Agra Viforcos, B. – Dir.ª –), Empleos verdes y Prevención de riesgos laborales, Valencia: Tirant lo Blanch, pp. 363-386.
Miñarro Yanini, Margarita (2023): “La protección frente a los riesgos medioambientales en el RDL 4/2023: notas sobre la (no tan nueva) regulación de los `fenómenos climáticos adversos´”, Briefs AEDTSS, 39, Asociación Española de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social, pp. 1-3.
Miñarro Yanini, Margarita (2024): “Nuevas dimensiones jurídicas vinculadas a la transición ecológica justa: el Derecho Medioambiental del Trabajo”, Lex Social. Revista de Derechos Sociales, núm. 14 (2), pp. 1-26.
Moreno Vida, Mª Nieves (2015): “Los derechos de participación y representación de los traba¬jadores en materia de prevención de riesgos. El delegado de prevención”, en José Luis Monereo Pérez y Cristóbal Molina Navarrete (dirs.), Tratado de Prevención de Riesgos Laborales. Teoría y práctica, Madrid: Tecnos, pp. 632-660.
Organización Internacional del Trabajo (2024): Informe Garantizar la seguridad y salud en el trabajo en un clima cambiante.
Rodríguez Escanciano, Susana (2026): “Medidas laborales frente a emergencias climáticas. Consideraciones sobre las reformas de urgencia de los meses de enero y febrero de 2026”, Revista de Trabajo y Seguridad Social. CEF, núm. 491, pp. 7-18.
Rojo Torrecilla, Eduardo (2025): “Duración del tiempo de trabajo, empleo y cambio climático”, en AA.VV., Tiempo de trabajo y cambio climático. XXXV Congreso Anual de la Asociación Española de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social, Madrid: Ministerio de Trabajo y Economía Social, pp. 55-90.
Serrano García, Juana María (2025): “Incorporación de la sostenibilidad medioambiental en la negociación colectiva”, Revista de Trabajo y Seguridad Social. CEF, núm. 488, pp. 188-212.

