L’aplicació mediambiental de la responsabilitat social corporativa (RSC) en la gestió sostenible dels recursos hídrics i del sector agroalimentari
Número
Secció
Paraules clau:
Responsabilitat social corporativa , Gestió sostenible de recursos hídrics, Producció agroalimentària
Publicat
Resum
Aquest article tracta d'aplicar el vessant mediambiental de la responsabilitat social corporativa (RSC), entès com a concepte o principi que en la seva implementació pràctica resulta crucial en la gestió sostenible dels recursos hídrics que s'utilitzen per a la producció agroalimentària. Ens plantegem l'aplicació de polítiques de RSC tenint en compte la convergència existent entre aspectes essencials com ara la gestió integral dels recursos hídrics (GIRH), la transició energètica i la resiliència al canvi climàtic. L'ocupació de la RSC des d'aquesta perspectiva també enforteix la reputació de les empreses, generant alhora un impacte positiu en la societat, de manera que aquelles empreses que la integrin en el seu model de negoci estaran més ben posicionades per generar valor dins del procés productiu agroalimentari, sense comprometre la disponibilitat dels recursos hídrics per a les properes generacions.
Descàrregues
Agències de suport
NoLlicència
Drets d'autor (c) 2026 Revista Catalana de Dret Ambiental
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0.
Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:- Els autors conserven els drets d’autoria i atorguen a la revista el dret de primera publicació, amb l’obra disponible simultàniament sota una Llicència d’Atribució, No comercial i sense derivades CC BY NC ND de CreativeCommons que permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista, utilitzar materials sense fins comercials i crear materials sense distribuir el material modificat.
- Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.
- S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
Referències
AENOR (2016): UNE-EN ISO 14046: Gestión ambiental, huella del agua, principios, requisitos y directrices (ISO 14046:2014).
Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado (2025): Verdes y justas: responsabilidad penal y diligencia debida en las organizaciones multinacionales. Colección Derecho y Sostenibilidad, 2 vols., BOE (España).
Alberola-Romá, Armando (2015): “Propiedad, control y gestión del agua en regadíos deficitarios del Sureste español: La huerta de Alicante durante la Edad Moderna”, en Minius, núm. 23, pp. 7 - 40. <http://hdl.handle.net/10045/53385>
Beckers, Anna (2015): Enforcing Corporate Social Responsibility Codes: On Global Self-Regulation and National Private, Hart Publishing.
Bengoechea, Aurelia; Muñoz Torres, María Jesús; De la Cuesta González, Marta (2010): Dimensión medioambiental de la RSC. La Coruña: Netbiblo.
Casiano Gonçalves, Simöes do Carmo; Lilla Manzione, Rodrigo (2026): “Water losses and sustainable development: antagonistic relations”, en Agua y Territorio / Wáter and Landscape, núm. 29, pp. 175-189. <https://doi.org/10.17561/at.29.8564>
División de Estadística de las Naciones Unidas para los Objetivos de Desarrollo Sostenible (2023): Informe de los Objetivos de Desarrollo Sostenible, edición especial, Naciones Unidas, https://unstats.un.org/sdgs.
Dupuy, Pierre-Marie; Viñuales, Jorge E. (2018): International Environmental Law, Cambridge University Press. (2ª edición).
Embid Irujo, José Miguel; Del Val Talens, Paula (2016): La responsabilidad social corporativa y el Derecho de sociedades de capital: entre la regulación legislativa y el soft law, Madrid: Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.
Gómez-Espin, José María (2019): “Modernización de regadíos en España: experiencias de control, ahorro y eficacia en el uso del agua para riego”, en Agua y Territorio / Wáter and Landscape, núm. 13, pp. 69-76. <https://doi.org/10.17561/at.13.3972>
González Masip, Jaime; Cuesta Valiño, Pedro (2018): “De responsabilidad social a sostenibilidad corporativa: una revisión actualizada, en aDResearchESIC, núm.17, vol. 17, pp. 46 – 71. DOI: 17.7263/ADRESIC.017.003
Lorenzo, Pedro (2020): “La protección del medio ambiente como norma imperativa de Derecho Internacional (Ius Cogens)”, en Revista de Derecho, núm. 19(37), pp. 41-69. <https://doi.org/10.47274/DERUM/37.3>
Pérez Luño, Antonio E. (2006): La tercera generación de derechos humanos, Navarra: Thomson Reuters Aranzadi.
Corte Interamericana de Derechos Humanos, 2025: Opinión Consultiva OC-32/25 sobre Emergencia Climática y Derechos Humanos.
Pimentel-Siles, Manuel (2023): La venganza del campo, Córdoba: Almuzara.
Ruggie, John Gerard (2013): Just Business: Multinational Corporations and Human Rights, W. W. Norton & Company.
Shamir, Ronen (2004): “The De-Radicalization of Corporate Social Responsibility”, en Critical Sociology, núm. 30(3), pp. 669-689. <https://doi.org/10.1163/1569163042119831>.
Shelton, Dinah (2006): “Normative Hierarchy in International Law”, en American Journal of International Law, núm. 100(2), pp. 291-323. <https://doi.org/10.1017/S0002930000016675>.
