La problemàtica narrativa del Thomas Mann tardà i "Die theorie des romans" de George Lukacs

Resum

Va ser Gunilla Bergsten qui ja als anys seixanta va assenyalar dues fases -critiques en el procés creatiu de Th. Mann. La primera és de carácter generacional, pròpia dels escriptors de l'època, i coincideix amb la revisió general i clarificació personal, per part de Th. Mann, dels principis estètics i polítics anteriors a Betrachtungen eines Unpolitischen (1914-1918). Aquesta revisió coincideix, alhora, amb l'intent d'avançar artísticament per mitjà de la tècnica del constructivisme del motiu conductor, o "leitmotiv", i de l'ús de relacions numèriques simbòliques, que posteriorment trobaran en Der Zauberberg (1924) la seva expressió literària. Der Zauberberg significaría, així doncs, el final d'una fase crítica i l'inici d'una nova fase d'experimentació narrativa.